Marie Bashkirtseff (1858-1884)

Introducció

1876 (18 anys)

1878 (20 anys)

1878 (20 anys)

1878 (20 anys)

1880 (22 anys)

Pintora, escriptora i escultora Ucraïnesa, famosa pel seu diari íntim i que va morir ben joveneta de tuberculosi, amb només vint-i-cinc anys.

Provinent d’una família noble i rica russa, els seus pares es van separar quan ella tenia només dotze anys i com a resultat, va créixer majoritàriament a l’estranger, viatjant amb la seva mare per la major part d’Europa, fins que finalment s’instal.laran a París. 

Amb un talent musical innat, per culpa d’una malaltia que li va destruir la veu no va poder desenvolupar una carrera com a cantant i aleshores va decidir convertir-se en artista. Com moltes altres dones també estudiarà a la famosa Acadèmia Julian. Bashkirtseff va produir una obra pictòrica notable durant la seva curta vida, exposant al Saló de París cada any des de 1880 fins a la seva mort, excepte 1883. Un gran nombre de les seves obres foren destruïdes per culpa dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, però com a mínim se’n  conserven una seixantena. 

Cal destacar-ne dues: una, “A l’estudi” de 1881, que fou un escàndol, ja que representa una classe femenina de dibuix anatòmic, cosa que la moral existent a l'època no admetia en cap cas. Surt ella mateixa representada al bell mig del quadre; i l’altra, “La trobada” de 1884, retrat dels nens dels barris marginals de París pel qual va rebre una menció honorífica.

Com a pintora, Bashkirtseff es va inspirar en el seu amic Jules Bastien-Lepage pel realisme i el naturalisme. Allà on Bastien-Lepage havia trobat la seva inspiració en la natura, ella es va dirigir a l'escena urbana, escrivint: "No dic res dels camps perquè Bastien-Lepage regna sobre ells com a sobirà; però els carrers encara no han tingut el seu. ..."

Com a intel.lectual, on també destacarà, escriurà articles per al diari feminista d'Hubertine Auclert “La Citoyenne” sota el nom de "Pauline Orrel". Una de les seves dites més citades és "Estimem els gossos, estimem només els gossos! Els homes i els gats són criatures indignes".

Extra bonus 1: Destaca el seu diari, començat als dotze anys, on va escriure de manera ingènua, sincera, divertint-nos amb els seus capritxos, emocionant-nos amb els seus entusiasmes, tocant-nos amb els seus patiments.

Extra bonus 2: Enterrada al cementiri de Passy a París, el seu monument funerari és un taller d'artista a mida real que ha estat declarat monument històric.

A l'estudi (1881)

La trobada (1884)

Musée d'Orsay, París.

Altres obres

Material complementari

Acadèmia Julian

La Citoyenne (revista)

El seu diari personal

Jules Bastien-Lepage

Per reflexionar