Camille coneix, amb 19 anys, el gran artista August Rodin, de 43. Treballarà en el seu taller, col.laborarà amb ell i també li farà de model. Serà la seva musa i amant durant uns anys, però ell estava casat amb Rose Beuret. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la tasca mútua

Aquesta obra s’ha volgut veure amb un clar sentit autobiogràfic, on l’home es troba en la indecisió de seguir amb la muller (dona madura) o agafar i quedar-se amb la noia (dona jove). L’obra sobretot és una variació sobre el destí i les seves diferents possibilitats. Ella mateixa va escriure al seu germà, Paul, sobre la idea del destí que volia transmetre amb la peça:

“Estimat Paul (...) Segueixo consagrada al meu grup de tres. Posaré un arbre inclinat que simbolitzarà el destí (...)”