Pintora francesa d’estil neoclàssic que destacarà per treballar la pintura històrica, de gènere i els retrats.

Filla d’un funcionari públic de l’Estat francès, va iniciar la seva formació, quan tenia només 13 anys, amb la destacada pintora Élisabeth Vigée Le Brun, per continuar posteriorment  al taller del pintor més famós del moment, Jacques-Louis David, juntament amb la seva germana Marie-Élisabeth. Exposarà públicament per primera vegada la seva obra l’any 1791 en el Saló de París, on va presentar una pintura mitològica, “Psique dient adéu a la seva família”. En aquells moments treballava sobretot la temàtica clàssica i el mateix any pintarà “La innocència entre la virtut i el vici”, on ja podem trobar les seves inquietuds feministes perquè el vici, normalment representat com a dona, aquí surt en forma d’home. Un parell d’anys més tard es casarà amb el banquer i polític Pierre-Vincent Benoist. A poc a poc anirà tendint més cap al retrat i la pintura de gènere, i serà al saló de l’any 1800 on presentarà la seva obra més emblemàtica, “Portrait d’une négresse” (posteriorment “Retrat de Madeleine”): ella era una criada del seu cunyat, vestida a la moda de Josefina Bonaparte (un pit nu i un gran turbant blanc) Aquesta obra fou força criticada, doncs era un clar manifest a favor de l’emancipació de la dona, en general, i de la raça negra, en concret.

Ja era una artista famosa a principis de segle XIX i Napoleó Bonaparte, en aquells moments Primer Cònsol, li va encarregar un retrat per a la ciutat de Gant. A més, l’any 1804 va rebre una medalla d’or del Saló de París i va obtenir una pensió governamental.  El seu posicionament social li permet  trencar amb molts convencionalismes del moment i, fins i tot, obrirà un taller de pintura exclusivament per a dones. Seguirà amb la seva creació artística i també farà retrats de la nova noblesa i escenes d’inspiració bíblica. Haurà d'abandonar la pintura quan estava al cim de la seva carrera, ocupada amb l’educació dels seus fills i l’arribada de la Restauració (on el seu marit va ser nomenat membre del Consell d'Estat).

Extra bonus 1: “Retrat de Madeleine” fou pintat només sis anys després de l'abolició de l'esclavitud i es convertí en un manifest a favor de l'emancipació de la dona i les persones de raça negra. El quadre fou adquirit per Lluís XVIII per a l'Estat francès el 1818.

Extra bonus 2: Marie-Guillemine Benoist és un altre exemple, de tants i tants, on la carrera artística d’una dona estava supeditada al marit, suposo que per això s’entén  perfectament que hi haurà dones artistes que hauran de decidir entre casar-se o dedicar-se plenament a l’art.

Extra bonus 3: Un dels seus retrats destacats és el de Teresa Cabarrús: una veïna de Carabanchel que va participar activament en la vida social i política del període revolucionari francès i que arribaria a ser amiga íntima de Josefina Bonaparte. 

Extra bonus 4: El 1784 va conèixer el poeta Charles-Albert Demoustier, que es va inspirar en ella per al personatge d'Émile en la seva obra “Lettres à Émilie sur la mythologie” publicat l’any 1821.