Pintora francesa i coneguda per les seves pintures d’interiors i historicistes emmarcades dins de l’anomenat “Estil Trobador”. 

Alumna del pintor Abel de Pujol, deixeble de Jacques-Louis David, amb qui es casarà l’any 1856 (ella tenia 58 anys i ell 71) i després de la seva mort, pocs anys després, es farà càrrec del taller del seu marit, on ensenyarà a les alumnes i serà considerada una professora molt compromesa. Va debutar al Saló de París, l’any 1822, amb la seva obra més emblemàtica, “L’estudi d’Abel de Pujol”, i exposarà periòdicament fins al 1855. Les seves obres presentades, principalment, inclouran temes històrics, retrats i pintures de gènere, però de l’estudi d’Abel de Pujol farà diverses creacions, d’on destaca també l’obra que va fer el 1836. 

Un exemple del reconeixement a la seva vàlua fou la medalla de plata que va rebre de la “Societé des amis des arts” de Cambrai, l’any 1828. Fins al seu casament ella signarà i exposarà amb el seu cognom, com podem veure, per exemple,  en la seva obra més coneguda; després ho farà com a Adrienne de Pujol, malgrat que ja no farà tantes obres com abans, entre altres coses a causa de la seva feina com a professora.

Extra bonus 1a: La seva obra fou redescoberta a partir de l’any 1976 amb motiu de l’exposició “Women Artists: 1550-1950”, que es va celebrar als Estats Units on es presentaven peces de 83 dones artistes de 12 païssos, europees i americanes. 

Extra bonus 1b: Aquesta emblemàtica mostra fou comissariada per les professores Ann Sutherland Harris i Linda Nochlin, la qual és coneguda sobretot el text “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?” com a gran punt de partida per a la visibilitat de les dones en el món de l’art.

Extra bonus 1c: Per què apareix a la portada l’obra “Jove que dibuixa o Retrat de la senyoreta Charlotte du Val d'Ognes” de Marie-Denise Villers de l’any 1801? No és pas casualitat, ni de bon tros. Són preguntes que m’encanta fer als alumnes per fer-los pensar i tenir esperit crític.

Extra bonus 2: La seva obra més representativa, propietat del Museu Monet-Marmottan de París, es pot contemplar fins al 15 de gener de 2023 al Museu del Romanticisme de Madrid, dins de l’activitat “Obra invitada”. Es mereixen una visita l’obra i els dos museus, per descomptat.