Dibuixant, pintora i litògrafa espanyola, fillola i deixeble predilecte de Goya. La seva mare era Leocàdia Zorrilla, qui farà de mestressa de casa del pintor després de la mort de la seva dona, Josefa Bayeu.

Des de 1817, Leocàdia i els seus dos fills, Guillermo i Rosario, conviuran amb l’artista a la Quinta del Sordo. Això farà que ja des de ben petita rebés classes de dibuix per part de Goya, amb qui conviurà també a l’exili de Bordeus, conjuntament amb el germà i la mare, fins a la mort de l’artista, l’any 1828. Allà anirà a l’escola pública on aprendrà artísticament amb Pierre Lacour. Després de l’amnistia política decretada a Espanya podrà tornar a Madrid l’any 1833, on començarà a treballar temporalment com a copista al Museu del Prado, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i en alguna col·lecció privada, com la de la duquessa de San Fernando.

Dins de la seva producció artística realitzarà miniatures, litografies, il·lustracions i, sobretot, els seus retrats a llapis, la seva part més important i emblemàtica. Amb aquesta tècnica destaquen els seus coneguts retrats de Mesonero Romanos, Zorrilla, Espronceda i Larra, i com no, els seus autoretrats. Des de 1834 participarà en les exposicions anuals de la Real Academia de San Fernando, institució que la va honorar, l’any 1840, amb el títol d’“Acadèmica de mèrit per la pintura”, i l’any 1842 tindrà el seu màxim reconeixement professional en ser anomenada mestra de dibuix de la princesa Isabel II, futura reina, i la seva germana, la infanta Luisa Fernanda, amb un salari anual de 8000 reals. Feina que malauradament no va poder gaudir gaire temps perquè l’any posterior va morir de còlera.

Extra bonus 1: L’obra atribuïda a Goya, La lletera de Bordeus, feta durant el seu exili a Bordeus i poc abans de la seva mort, és considerada per alguns especialistes un possible retrat de la seva fillola Rosario.

Extra bonus 2: La seva emblemàtica obra, El silenci o Al·legoria de l’Atenció, considerada un autoretrat, va rebre una medalla de plata a l’exposició organitzada per la Société Philomatique de Burdeos.

Extra bonus 3: Dels seus dots artístics en donen fe els setanta-set dibuixos, conservats en la Hispanic Society of America i al principi atribuïts a Goya, que en 1956, José López-Rei va demostrar que eren de Rosario.