A la fi de l'XIX existia la creença paramédica que una persona infectada de sífilis podia curar-se completament si tenia relacions amb una dona verge, una idea paral·lela a la que existeix avui dia a l'Àfrica negra que fa a la sida. La difusió d'aquesta teoria va tenir com a conseqüència un augment terrible dels casos de violacions d'adolescents. Cases denuncia el fet amb aquesta obra, en la qual ens mostra a una jove nua estesa a terra envoltada de roses amb els pètals arrancats, símbol de l'agressió de la qual acaba de ser víctima i que donen títol al quadre. El punt de vista, zenital, amb el que la representa, reforça la sensació d'indefensió que desprèn, augmentant encara més el dramatisme.

Casas va presentar el quadre a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona d'aquell any. L'obra va causar un gran escàndol, i no va trobar comprador, per la qual cosa el va acabar per regalar al seu amic el músic Isaac Albéniz, com indica la inscripció que apareix al marge inferior esquerre: "a l'meu amic l'eminent compositor I. Albéniz".

Font: Wikipèdia