És un autoretrat dels propis pits de l’artista. Va regalar aquesta miniatura a l’estadista Daniel Webster, que era possiblement, el seu amant, després de la mort de la seva esposa. S’ha interpretat com una provocació per aconseguir que es casés amb ella, encara que Webster va contraure matrimoni amb una altra persona. 

En aquella època als Estats Units les miniatures estaven molt de moda. Aquestes “miniatures d’ulls” (com es deien) permetia portar retrats d'éssers estimats, pels seus pretendents, sense revelar la identitat dels retratats.

L’obra va estar en propietat de la família Webster fins a finals del segle XX quan fou adquirida en una subhasta per Glòria i Richard Manney. Avui dia la podem gaudir en el Museu Metropolità de Nova York. Aquesta peça va desafiar els estereotips sobre la dona “pudorosa” del segle xix.