Pintora francesa de l’època neoclàssica, però amb un final de vida romàntic, pel seu vessant tràgic. De carrera artística brillant, però vida amarga.

De família de classe alta, filla d’un funcionari important del govern, cap als 20 anys va decidir que volia estudiar art i el seu pare li va permetre anar al taller de Joseph-Benoît Suvée i Jean-Baptiste Greuze, artistes que accedien a tenir dones com a alumnes.

Després de la Revolució Francesa seran populars els retrats, escenes domèstiques, temes al·legòrics i les miniatures, gèneres que adoptarà Mayer. L’any 1801 exposà ja al Saló de París (“Autoretrat amb el seu pare”) i també treballà al taller del famós pintor neoclàssic, Jacques-Louis David. L’any següent comença a estudiar amb el dotat dibuixant Pierre-Paul Prud’hon i la seva relació anirà més enllà d’alumna-professor. Mayer va criar els fills de Prud’hon, quan aquest es va separar de la seva dona, i va ser el seu assistent d’estudi durant molts anys. Va mantenir aquesta situació fins al 1821, any de la mort de la dona del pintor, però davant la negativa d’ell de casar-se amb ella, Mayer es tallarà el coll.

Com passa sovint en el cas de dones artistes vinculades amb artistes masculins més coneguts, es va afirmar que no va produir tota la feina atribuïda a ella i, a causa de la seva llarga relació, encara no es coneix exactament el que va fer cadascú. Aquesta confusió es deu en gran part al fet que els dos artistes van col·laborar mútuament: Prud’hon feia els esbossos i dibuixos, i ella els pintava. Moltes obres es van exhibir sota el nom d’ella, però quan van passar a formar part de col·leccions públiques, van ser atribuïdes a ell. 

Extra bonus 1: “Autoretrat amb el seu pare” és una manera de veure el món on es comença a promulgar l’educació artística per a tothom, també per les dones. Ella, amb un vestit similar a Madame Recamier de J.L. David, veu com el pare, assenyalant un bust de Rafael Sanzio, l’instrueix en l’art del passat.

Extra bonus 2: Igual que Pauline Auzou, Marguerite Gérard, Antoinette Haudebourt-Lescot i Marie-Denise Villers, Mayer va ser una de les dones artistes reeixides després de la Revolució Francesa.

Extra bonus 3: El famós “Museu Nacional de Dones Artistes” de Washington (National Museum of Women in the Arts) va celebrar una exposició, l’any 2003, intitulada "Una col·lecció imperial: dones artistes del Museu Estatal de l'Hermitage" on estava present Constance Mayer. Enllaç al museu: https://nmwa.org/