Pintora, pacificista i feminista. Una de les dones més actives i compromeses socialment. L’única de la seva època que exposarà al café dels “Quatre Gats” i també l’única que estudiarà a París (en aquella època les dones no viatjaven soles) a la famosa acadèmia “Julian”. Va viure professionalment de la pintura i de les classes particulars que impartirà al seu taller del carrer Gran de Gràcia, a més de les seves col.laboracions en revistes.

La seva producció artística es basarà principalment en retrats, escenes de gènere, paisatges i festes populars. Cal destacar que el 1898 (amb només 22 anys) feia la seva primera exposició a la Sala Parés, on l’acolliment que hi tingué va ser excepcional, en part pel fet de ser una dona.

Serà una dona molt vinculada al moviment feminista de principis de segle. Col.labora i participa amb la revista “Feminal”, l’Institut de la Dona, la Llar, el Patronat d’Obreres de l’Agulla … I durant la Primera Guerra Mundial dona suport a la causa pacifista.

Després de la seva mort, el 1918 a causa de la famosa “grip espanyola”, hi haurà força trabes per organitzar i distribuir tot el seu patrimoni artístic. En aquella època les dones no podien incloure la seva professió en els testaments. Va ser la primera dona pintora a la qual el MNAC, l’any 2016, li va dedicar una exposició.