Arquitecta americana reconeguda per ser l’autora del Pavelló de la Dona de l’Exposició Universal de Chicago de 1893 i ser la primera dona diplomada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) de Boston. A l'escola secundària es va interessar per l'arquitectura i feu la carrera universitària, graduant-se amb honors l’any 1890. Li va ser difícil treballar com a arquitecta pel fet de ser dona, per la qual cosa va acceptar un lloc de treball com a professora de dibuix tècnic en un col·legi de Boston.
L’any 1891 totes les dones arquitectes americanes van ser convidades a participar en el concurs de dissenys per al Pavelló de la Dona en l'Exposició Universal de Chicago de 1893 (World's Columbian Exposition), per celebrar els quatre-cents anys del descobriment del Nou Món per part de Cristòfol Colom.
Sophia Hayden va guanyar la competició amb el disseny d'un edifici de tres pisos, blanc, en estil renaixentista italià. Durant la construcció, els seus dissenys van ser parcialment modificats pels incessants canvis exigits pel Comitè de construcció. La seva frustració va ser injustament assenyalada com una incapacitat de supervisar la construcció pel fet de ser dona. Va dissenyar l'edifici quan tenia només vint-i-un anys pel qual va rebre tan sols 1.000 dòlars, mentre que els arquitectes masculins van guanyar 10.000 dòlars per a edificis similars. L'edifici va ser enderrocat un cop acabada l’exposició.
L’any 1894 Sophia Hayden va fer un projecte per un edifici a Chicago per al “Woman’s club movement”: moviment social que va tenir lloc als Estats Units i que establia la idea que les dones tenien el deure moral i la responsabilitat de transformar les polítiques públiques. Aquest mai es va arribar a construir. Frustrada per la forma en què havia estat tractada durant aquests primers anys de professió va deixar d'exercir dins del món de l'arquitectura. A principis de segle XX es va casar amb un pintor de retrats i dissenyador d'interiors, William Blackstone Bennett, i portà fins al final una vida tranquil·la i fent algunes creacions artístiques.
En resum, a la seva vida només farà 3 projectes d’edificacions:
1890: Un museu de Belles Arts, com a projecte de final de carrera.
1891-1893: Pavelló de la Dona a Chicago (construït i posteriorment enderrocat).
1894: Edifici per al “Woman’s club movement” (mai construït).
Extra bonus 1: Algunes de les artistes que exposaren dins del “Pavelló de la Dona” foren: Marie Bashkirtsheff, Rosa Bonheur, Marie Barcquemond, Sarah Bernhardt, Lady Butler, Mary Cassatt, Elizabeth Jane Gardner, Anna Elizabeth Klumpke, Edmonia Lewis i Emily Mary Osborn.