Qui va ser la dona artista amb més reconeixement acadèmic del segle XIX tenia reputació de “marimacho”; la va lluir tota la vida i no va buscar desmentir-la (Deia: “Jo era el més noi de tots”). Duia el cabell curt i fumava habans. Lesbiana reconeguda, va viure dues relacions amoroses amb pintores, primer amb Nathalie Miques i després de la seva mort amb Elizabeth Klumpke. Això no va provocar cap escàndol malgrat l'època, amb motiu de la seva fama d’excèntrica. S'explica l'anècdota que va haver de sol·licitar a les autoritats policials l'autorització per vestir-se d'home (portar pantalons) per freqüentar les fires de bestiar on prenia anotacions del natural.

Sobretot se la considera una “mestra” del gènere animalista. Sembla que ja als 4 anys pintava animals i va aprendre a llegir i escriure, gràcies a la mare, identificant lletres amb animals, que són els principals protagonistes dels seus quadres. Ho podem comprobar a “Llaurada al Nivernais”, “Fira de cavalls” i “El Cid” (obra que es troba al Museu del Prado de Madrid i que arriba gairebé a unes connotacions de retrat humà). La seva fama i el seu prestigi li van permetre acumular una petita fortuna i viure, aillada, en un preciosa possessió campestre aprop de París, el Castell de By a Thomery. Lloc on estava envoltada d’animals en llibertat i que els feia servir de models per les seves pintures i escultures.

I per cert, a la famosa sèrie “Gambito de Dama” surten vàries reproduccions de les seves obres a casa de la mare de la protagonista.

La primera dona artista que va demanar permís per poder portar pantalons i exercitar millor la seva carrera professional. També fou la primera artista condecorada amb la Legió d’Honor Francesa el 1865. 

La prefectura de policia de París va dictar una ordenança, l’any 1800, per prohibir a les dones l’ús de roba d’home, llevat que fos necessari per motius de salut. Per la seva dedicació a la pintura d’animals, Rosa Bonheur s’aventurava per escorxadors, mercats de cavalls i fires de bestiar, on s’exercitava en el dibuix i la pintura al natural. Per accedir a aquests llocs reservats als homes, sense els incòmodes vestits de dona, havia de sol·licitar un permís que li permetés vestir amb roba masculina. Cada sis mesos anava a la prefectura de policia per a l'expedició d'un permís oficial (Permís de “travestissement”).

Fou tan famosa durant el segle XIX que fins i tot es comercialitzaren nines dedicades a ella, les típiques de porcellana (“bisque dolls”).