L’origen familiar de la majoria de dones artistes, fins al segle XIX, principalment havia estat un entorn artístic o bé de bona posició social. No és pas el cas de Marie-Clémentine Valade, coneguda com Suzanne perquè així li posarà Toulouse-Lautrec. Vindrà d’un entorn força humil, mare bugadera i pare desconegut. De joveneta anirà a Montmatre, començarà en el món del circ però una lesió farà que ho deixi i entri dins el món artístic (com a model, amant i després artista). Als 18 anys quedava embarassada també de pare desconegut. El 1894 serà la primera dona admesa a la Societat General de Belles Arts de París.
Artista d’una gran producció (més de 400 quadres i 300 dibuixos) treballarà els paisatges, bodegons, retrats… però sobretot destaca pels seus nus. És de les primeres en treballar el tema del nu masculí des d’una mirada femenina sense estereotips i condicionants. Destacarà per fer un nu masculí i femení de cos sencer, el seu famós “Adam i Eva”, on quedarà palès les convencions i condicions socials del moment (li faran tapar el sexe masculí però no pas el femení).
Dona molt “lliure” en l’àmbit personal i artístic, a més d’un xic extravagant (és coneguda la cabra que tenia a casa encarregada de destruir els dibuixos que la pintora no volia conservar).
Per acabar, cal destacar dues cosetes vinculades amb Catalunya: una, la seva participació en una exposició colectiva que es celebrarà a les Galeries Laietanes de Barcelona durant la part final de la primera guerra mundial. I la segona, estarà casada amb Miquel Utrillo durant 4 anys.
Valadon i Utrillo fer Ricard Opisso
Valadon, Utrillo i Utter
Retrat de Suzanne de Toulouse-Lautrec
Noia al circ de Degàs
Suzanne va decidir representar-se a si mateixa i a Utter (amic del seu fill, vint anys més jove que ella i amb qui havia començat una relació) com a “Adam i Eva al jardí de l'Edèn”. Originalment, Utter apareixia també completament nu, però després l'artista va decidir afegir-li el cinturó de fulles de parra per cobrir els seus genitals, perquè l'obra fos acceptada al Saló de 1920.
Aquesta va ser la primera obra de Valadon amb una escena a l'aire lliure. A més, probablement va ser el primer quadre d'una pintora mostrant una parella nua que es va exhibir públicament. Eva és la mateixa pintora, que es representa en plena nuesa i més jove del que era en aquell moment, mentre Adam és el seu maco amant Utter. Eva està a punt d'arrencar feliçment la poma, mentre s'estreny contra Adam, que estira el braç per subjectar el canell, com pregant-li que no mengi el fruit. No hi ha cap serp, cosa que permet interpretar l'escena com una metàfora de la relació de Valadon amb un home molt més jove, com si fos el fruit prohibit, que ella accepta sense objeccions.