PROCÉS
Més endavant i en funció de la necessitat establiré prioritats de text, de moment, cal seguir les següents indicacions:
-CONTRA LA CIUTADANIA
Per molt què tingui un enunciat molt de Joan Salvat Papasseit (Un enemic del poble), tinc un grup a la Xarpa (l'antiga Ning ara en procés de migració a Work Press), que considera:
La concreció del currículum LOE per a la ciutadania és allò més desafortunat, perquè?
Obliga al professorat de Ciències Socials (a Persones Adultes) a elaborar dos mòduls de socarrell, quins?
Ciènces Socials I Educació per la Ciutadania, podeu veure la meva concreció en l'enllaç. És una assignatura de Filosofia, per tant, l'administració provoca l'intrusisme de l'historiador i geògraf, en un àmbit aliè. També entra dins de l'àmbit del Dret, un altra intrusisme. Igualment menysté els alumnes, atesa llur maduresa ciutadana com a majors d'edat, poca cosa pot orientar el professor. Impedeix desenvolupar durant aquestes 35 hores (un trimestre) matèria d'història, geografia o història de l'art, amb més connexions científiques i tècniques, i el que és just: exigibles a un grau de Geografia i Història. Tot i així, sense cap resposta per part de la inspecció educativa, un hom va traslladar-la al trimestre més curt o tercer, quan la maduresa cogniscitiva del estudiant, permet relacionar els conceptes de Ciutadania amb els d'Història i Geografia.
Ciències Socials II o Migracions, aquí, el disbarat s'alça fins ha demostrar el mínim criteri de l'elaborador del programa curricular. Dedicar 35 hores a parlar de migracions és situar a l'estudiant directament a la Universitat. A més és redundant, en Geografia hi ha una part dedicada a la demografia i s'explica perfectament el tema amb, posem per cas, unes 3 hores. A més mòduls com la Història d'Espanya i Catalunya, resten com optatius i de fet desapareixeb de l'oferta formativa, ja de per sí, curta i amb dosis de voluntarisme, per manca de temps i professionals.
(Cliqueu sobre la imatge
per obtenir millor
definició)