4. Sectors que s'oposen la República
1. L'oligarquia: amb la república el règim polític canvia d'una forma clara, però els grups que tenen el poder econòmic i, per tant els mitjans de producció, segueixen sent els mateixos de la monarquia: els latifundistes o terratinents, la burgesia i la banca. Aquests grups no estan oberts a reformes que poden perjudicar els seus interessos econòmics i, per extensió, polítics. L'oligarquia de tot l'Estat no dubta en castigar tant com es possible a la República. La legislació del govern d'esquerres favorable al treballador, i la facultat d'expropiar bens que afectin al bé comú no complau als més poderosos. D'una banda redueixen la inversió industrial i, per tant la producció. D'aquesta manera arrisquen menys capital i provoquen més aturats al sector obrer. Així crispen més la ja crítica situació del moment.
En el sector agrari els terratinents condemnen a l'atur i, per tant a la fam, als veïns dels municipis on es vota a partits d'esquerres o on hi ha molta afiliació sindical. La forma era no contractar-los, senzillament contracten com a bracers als veïns d'altres pobles més afins a la seva política o més fàcils de manipular a l'hora de votar.
L'l'activitat industrial de l'Estat espanyol augmenta amb el govern dictatorial de Primo de Rivera o en el període Republicà en el que governa la dreta. La causa és evident: els governs de dretes són els que inspiren seguretat a la burgesia per la seva dura repressió contra les activitats obreres. En aquest clima la patronal, ja sigui industrial o agrària, imposa els seus criteris sense donar lloc a la discussió. Aquesta actitud es veia reforçada per les polítiques feixistes de Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya, ja que la dreta tenia les mateixes opinions polítiques que aquests governs totalitaris. Quan coincideix una baixada en la producció industrial i en la agrícola ens trobem amb augment d’atur industrial i rural.
La manca d'inversions a les empreses i l'atur eren utilitzats per la burgesia industrial i agrària com una eina de pressió contra les bases del govern republicà: els treballadors. Intentant que fracassés la gestió del nou govern pretenien allunyar els obrers de la República.
2.L'Església Catòlica es decanta des de el primer moment contra la República quan el Cardenal Primat d'Espanya publica una carta pastoral d'oberta hostilitat contra la República a la vegada que comença a evadir els béns eclesiàstics a l'estranger. El fet que el president de la República sigui un catòlic no els fa canviar la seva postura. L'Església utilitza tots els seus mitjans per desprestigiar al règim davant els seus fidels.
ment enemic del nou sistema. També amb un armament antiquat, molta burocràcia i un excés esfereïdor d’oficials. (1 oficial per cada 3 soldats; 170 generals, molts més que als grans exèrcits europeus). El cap de govern i ministre de Defensa, Manuel Azaña, va procurar-hi solució amb una llei que duu el seu nom segons la qual s’oferia a tots els generals i oficials que no volguessin jurar fidelitat a la república retirar-se amb el sou íntegre. Ho van acceptar 80 generals i més de 8.000 oficials. Azaña va crear també un nou cos militar d’ordre públic, la Guàrdia d’Assalt, fidel a la República; va fundar el cos de suboficials i va tancar l’acadèmia militar de Saragossa. Els militars en general no van veure amb bons ulls aquesta Llei Azaña.Primers intents de canviar el sistema
La dreta (formada per burgesia, terratinents, Església i militars de dretes) s'oposarà fermament als canvis produïts durant la República. Per fer-ho intentarà dues vies paral·leles:
1ª la política: crea un nou partit polític la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) que integra a molts partits de dretes. La unió de gairebé tots els partits polítics d'una ideologia similar els donarà un major resultat en les votacions. El seu objectiu és que un cop tinguin el poder polític en guanyar les eleccions desfaran tot el que fins ara ha fet la República, anul·lant la legislació que no els és favorable. Malgrat tot encara preparen una altre opció per arribar abans al poder: el cop d'Estat; i
3. L’exèrcit.La República es va trobar un exèrcit monàrquic potencial
2ª la colpista: mitjançant un acte de força militar la dreta pretén assolir el poder. Aquests intents surten a la llum el 10 d'agost del 1932, quan el general Sanjurjo dona un cop d'Estat amb els seus exèrcits. El recolzen l'Església, una part de la burgesia, els falangistes i els carlins. El cop d'Estat de Sanjurjo també es coneix com la Sanjurjada. El intent va fracassar i ell i alguns dels seguidors ven ser detinguts i empresonats. Al general se'l condemna a mort i és immediatament amnistiat, quedant tancat a la presó. Els militars de dretes tot i haver jurat fidelitat a la República no dubten en alçar-se en contra quan els és possible.
Els anarquistes són un altre grup insatisfet però pel motiu contrari a la dreta: els canvis de la República no els semblen suficients. La legislació és més favorable que mai als treballadors, però els empresaris no l'apliquen. Els sindicats veuen com els seus membres són rebutjats a les feines per la seva afiliació. L'atur forçat per la patronal i la conjuntura internacional encara fa més difícil la vida. La gana comença a arribar a grans bosses de la població. Al camp la reforma agrària no arriba.
Sanjurjo
La situació pot esdevenir insuportable i es produeixen vagues. Finalment els anarquistes aposten pel canvi radical i es produiran diferents intents revolucionaris: al Baix Llobregat al gener del 1932 i també al gener de 1933 al Baix Llobregat i a Casa Viejas (Cadis) on el govern republicà va provocar una autèntica carnisseria.
Al gener del 1933 la revolta general anunciada per la CNT s'ha de dur a terme. Al darrer moment es retarda la mobilització revolucionaria. Però dissortadament, a un petit poble de Cadis la noticia no arriba al moment esperat. En solitari els veïns del petit poble comencen la revolució. La guarda d'assalt republicana (equivalent a l'actual policia nacional) actua contundentment: calen foc i metrallen als revolucionaris que passen la nit en una cabana, moren unes vint persones (homes i dones). Aquesta brutal i desproporcionada repressió va representar un gran desgast per al govern que va haver de convocar eleccions abans del temps previst. El 19 de novembre de 1933 es realitzaran els nous comicis.
