9. Reflexions i preguntes sobre la reacció internacional

  • Qui alimenta al feixisme? Si s’examinen el cas de Alemanya, Itàlia o l'Estat espanyol sempre es troben els mateixos grups: en primer lloc els grans capitalistes, i després l'Església Catòlica.

  • Per que alimenten el feixisme? Perquè és l'única forma de fer front a les idees revolucionaries que estan popularitzant-se entre els treballadors —socialisme, anarquisme o comunisme—. El feixisme, és una ideologia que es basa en el control integral de la persona, una ideologia que imposa una ferma disciplina i, sobretot, que és clarament favorable als interessos de qui té el poder, que en la societat capitalista és l'alta burgesia i de qui els justifica moralment l'Església.

  • Perquè s'ajuda als rebels des de l'estranger? Així doncs s’entén que els homes de negocis i les multinacionals recolzin als rebels, perquè s'imposaran als treballadors, eliminaran la voluntat del poble. Com els països demòcrates es basen en el capitalisme —democràcies burgeses— per aquest motiu dinamiten un estat que esta vivint una revolució, perquè demà potser seran els seus treballadors els que voldran fer-la al seu país. Per Anglaterra o els EEUU és molt preferible una dictadura feixista més, abans que una revolució obrera que s'escampi pel món.

  • I la URSS? Aquí és on intervé la URSS, en primer lloc Stalin ha transformat la URSS en una altra dictadura, els ideals revolucionaris han estat modificats i s'han convertit en el mateix que podem trobar a l'alemanya nazi. Alhora que per estalviar-se problemes amb les altres potències a transformat radicalment els partits comunistes del món en titelles al seu servei i sota les seves ordres —excepte els pocs partits comunistes revolucionaris o trotskistes—. Per tant l'existència d'una revolució no li convé, sobre tot quan els protagonistes són anarquistes o comunistes que no el segueixen. Stalin aprofitarà la seva "ajuda" per d'una banda netejar la seva imatge i d'altre rebentar la revolució complint el seu compromís amb els països capitalistes.