8. Política i ideologies durant la Iª Guerra Mundial
Arrel de la Primera Guerra Mundial els partits socialistes prenen dues opcions: els partidaris de la socialdemocràcia i els partidaris del comunisme revolucionari. Mentre els socialdemòcrates pensen que donant suport els seus governs en la guerra, aquests s'acostaran més al poble amb polítiques progressistes, els comunistes consideren que és un conflicte d'interessos capitalistes, i per tant burgesos, i que els obrers no tenen res a guanyar i molt a perdre, ja que esdevindran carn de canó; per tant, els comunistes creuen que cal fer una revolució social i internacionalista, i no caure en les lluites capitalistes disfressades de nacionalisme. Ambdues postures enfrontades tindran el seu efecte en els partits polítics que patiran una escissió.
A l'Estat espanyol tot i ser neutral durant la Guerra Mundial, la divisió serà posterior. L'any 1921, del PSOE surt el PCE (Partit Comunista d’Espanya). El PSOE no va voler integrar-se a la IIIa Internacional mentre el PCE sí. El PSOE serà socialdemòcrata mentre el PCE serà comunista. A Catalunya apareix la USC (Unió Socialista de Catalunya) lligada al PSOE.
El sindicat anarquista CNT s'integra a l'AIT (Associació Internacional del Treballador) de caràcter bakuninista l'any 1922. En el camp apareix el Bloc Obrer Camperol d'ideologia comunista, també l'any 1922.
Insígnia del Regiment de Marxa de la Legió Estrangera de França
El catalans del Principat de Catalunya, en tant que ciutadants espanyols i per tant estrangers a França, s'allistaren al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera. Els nord-catalans en canvi, en tant que ciutadans francesos, foren allistats als regiments francesos de l'Exèrcit de França.