AVALUACIÓ
Avaluar és la tasca més complexa De la pedagogia, en els meus trenta anys llargs ensenyant, de vegades encara no em ve gens de gust, tot i que no en puc defugir, no només perquè guanyo uns doblers fent-ho, sinó simplement perquè és un instrument més per calibrar la meva qualitat professional. Donar classes, àdhuc fer una conferència, sense tenir resultats avaluador és frustrant. Fins i tot programes televisius d'allò més adocenat i lleig, es mesurant per la quantitat d'individus que el miren, veuen, o simplement tenen l'aparell engegat per fer companyia: això és igualment avaluar.
És avaluar
El fet de què algú llegeixi això i ho entengui . Per tant avaluo, m'avaluen i conjuntament avaluem amb independència del lloc que ocupem tothora a l'escala social.
Si son trenta cinc hores, és un trimestre, i tres trimestre fan un curs acadèmic. Quan un hom treballa en formació permanent o aprenentatge al llarg de la vida, cal que visca el present d'una forma intensa. Primer ha de valorar que té estudiants i no escolars, els primers són més lliures, car no tenen l'obligació de romandre a l'escola fins els setze anys. Havien fracassat abans i ara retornen? Si i no. És una pregunta vàcua, el que compte no és si treballen o tenen cargues familiars.
A tall d'exemple
Pot semblar operatiu el següent en percentils:
Valors, normes i actituds, nota plenament subjectiva de l'avaluador, 10%;
Procediments, activitats, treballs, ponències, debats, sortides, 40%; i
Coneixements, exàmens, controls, sempre per escrit en una hora de classe, 50%.
El marc legislatiu
Ara amb, sigui l'espanyol (Llei Orgànica d'Educació) o el català (Llei d'Educació Catalana, LOE), deixant de banda la potència dels idiomes, i ressaltant què el català per fet o dret des del meu cas (1979) ha sigut el vehicular. Doncs bé, arraconant polèmiques estèrils, una i altra norma administrativa tracta de que la ciutadania usi una paraula màgica: competències. Un concepte tan abstracte com qualsevol altre, ben interpretat aprofundeix en la transversalitat de les assignatures i beneficia alumne i ensenyant. Ara uns i altres han de ser competents no competitius, com, posem per cas, cal sian consumidors i no consumistes. Dit això, ja podeu navegar per les didàctiques pàgines del DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA i la XARXA TELEMÀTICA DE CATALUNYA, dos webs indefugibles per a l'estudiant, el professor i el país. En menor mesura, però força operatives estan EDU365.cat i EDU3.CAT i no oblidessiu -i tinc debilitat- l'Institut Obert de Catalunya (IOC).
Estudiar a distància què no vol dir deixar distància alhora d'estudiar, si em permeteu l'aforisme. També aquest web us vol ajudar, que demani a canvi: res. Això pretén ser molt marxista.
