3. La nova pedagogia de l'Escola Moderna

L'escola fins ara es basava en màximes com "la letra con sangre entra" alhora que imposava només la memorització i la creença dogmàtica dels coneixements. L'educació racional es basa en aprendre els coneixements mitjançant processos racionals, es tracta de que l'educand arribi per si mateix al coneixement, que desenvolupi el raonament, la lògica i estableixi els seus propis recursos per a l'aprenentatge. Evidentment en un espai progressista la formació és laica, és a dir, no doctrinal. Fins i tot en algunes escoles les classes no separen els infants en funció del sexe. Tots aquests avenços en el seu moment van crear un nivell de reacció important entre els grups més immobilistes que boicotejaren activament el moviment, gelosos de monopolitzar un ensenyament religiós únicament dirigit als grups benestants i, en conseqüència mantenint a consciència el poble menut en la ignorància i l’embrutiment.

El pedagog d'aquest moment és l'anarquista Francesc Ferrer i Guardia fundador de l'Escola Moderna instal·lada a Barcelona on durà a la pràctica tot l’esmentat. Les idees de Ferrer i Guardia tindran un gran ressò internacional, sobretot a Bèlgica i França, països on visqué algun temps. Tot i que va rebre algunes crítiques des de sectors progressistes com la del geògraf autodidàcta Pau Vila que considerava l’obra de Ferrer un simple canvi de continguts (ara d’esquerres), però no de metodologia. També cal valorar que la xarxa d’escoles sota la influència d’aques home eren, en realitat, escoles privades independents, a vegades més cares que les religioses i es limitaven exclusivament a comprar els llibres de text a l’editorial dirigida per ell. La nomenada actual de Francesc Ferrer Guàrdia vé més per la seva vessant de màrtir del sistema arran de la Setmana Tràgica. El seu afusellament –un autèntic crim d’Estat- provocà el seu reconeixement internacional.