2. El cop d'estat
El general Mola és el director de la insurrecció armada contra el govern republicà que el poble ha votat a les darreres eleccions. El plantejament és senzill: els caps militars de l'Exèrcit de terra, alguns quarters de la Guàrdia Civil, i grups de civils de la Falange i monàrquics volen prendre el poder dels principals punts del territori i instaurar un nou govern de dretes. Els partits polítics de dretes ja han preparat els contactes necessaris a fi de que els règims feixistes de Hitler i Mussolini col·laborin amb els rebels. L'objectiu del colpistes és una insurrecció que acabi, per bé o per mal, en una setmana o deu dies. Com ja havia passat en moltes ocasions en els segles XIX i XX a l'Estat espanyol els militars fan un pronunciament més. La diferència està en les conseqüències del tot inusuals del que es produiran al juliol del 1936.
17 de juliol
Comença el cop d'estat al protectorat espanyol del Marroc. Els caps militars afusellen a tots els membres de l'exèrcit que s'oposen a la insurrecció. Després, un cop purgades les files del cos armat, assassinen als elements de la població que poden oferir resistència, ja siguin espanyols o marroquins, bàsicament treballadors implicats en sindicats o partits polítics. Un cop tenen la zona sota el control dels colpistes esperen l'arribada del seu cap, el general Franco, capità general de les Canàries.
18 de juliol
Arriba Franco i, com estava previst, pren el comandament de l'exèrcit africà: el més ben preparat de tot l'exèrcit espanyol. Aquest mateix dia, algunes casernes del cos de terra i de la Guàrdia Civil recolzen la insurrecció. Tot funciona segons el previst. L'actitud de cada caserna depèn bàsicament dels comandaments: si ells decideixen alçar-se afusellen als opositors i la tropa els seguia per por o per convicció, tant se val. Se'ls afegeixen grups de Falange Espanyola que, com els soldats, són armats per entrar en combat.
19 de juliol de les casernes rebels surten les tropes i els falangistes armats al màxim per prendre el control de la situació. Els objectius són molt clars: controlar per la força els centres de poder (Govern, ajuntaments, les seus dels partits polítics d'esquerres i dels sindicats... i la Generalitat, en el cas català) i assassinar o detenir els activistes sindicals i els polítics d'esquerra. Aquesta manera de fer és l'habitual en els cops d'estat, i per tant la que tothom podia esperar. La principal diferència en aquest cas va ser la resposta popular hom veurà més endavant. També cal tenir present que l'actitud de l'exèrcit no va ser homogènia, ni tots els militars eren colpistes ni de dretes. En algunes poblacions els comandaments d’aquesta institució o de la Guàrdia Civil, fidels a la República, van imposar-se als altres caps rebels, avortant de soca-rel l'alçament en aquells quarters. En el cas de l'Aviació i de la Marina es van mantenir fidels al govern legítim de la República. Això va suposar un problema per a les tropes africanes de Franco que no van poder comptar amb vaixells ni avions espanyols per creuar l'estret de Gibraltar.