1. Alfons XIII
Regnarà des de 1902 fins a 1931. Quan accedeix al tron desitja tenir autonomia i independència per exercir el govern i ser el cap suprem de l'exèrcit, és a dir, vol enfortir el poder reial i tenir més capacitat de decisió.
El sistema de govern que manté és el de l'alternança de poder entre el partit conservador i el liberal que es produeix a l'Estat espanyol des de la restauració borbònica de 1874. Aquest sistema no es basa en una alternança escollida pel poble sinó pactada des del govern. Les votacions són manipulades pels cacics locals que obtenen els vots desitjats mitjançant la compra de vots, les amenaces, els canvis de paperetes o la manipulació del resultat final.
Però aquest sistema comença a ensorrar-se. Els vells líders polítics són renovats, apareixen nous partits polítics amb possibilitats d'accedir al poder. Es passa del bipartidisme al pluripartidisme. El vot de tota la població masculina no es tant fàcil de manipular com ho era en el sufragi censatari anterior, ja que al 1890 es declara el sufragi universal (malgrat el terme universal les dones no tindran dret a vot. Aquest no arribarà fins l'any 1934 amb la 2a República).
El centralisme és una de les característiques del regnat d'Alfons XIII, el rebuig pels moviments federalistes, cantonalistes i carlins dels segle XIX farà que el monarca en lloc d'intentar acostar-se a la voluntat popular s'imposi per la força del seu poder. Una mostra és la legislació que prohibeix l'ensenyament escolar en cap altre idioma o dialecte que no sigui el castellà.
La Catalunya industrial de principis del segle XX era una peça clau dins del panorama desolador, gairebé exclusivament agrari de la resta de l’Estat (amb l’excepció basca)l. La burgesia industrial catalana desconfiava de la política realitzada perquè la perjudicava en els seus negocis per la pèrdua del mercat colonial -sobretot el de Cuba-. Sectors polítics catalans comencen un acostament cap al nacionalisme català.
Un punt feble de l'economia de principis del segle XX és el sector agrícola. Un reduït grup de propietaris concentren la majoria de les terres a Andalusia, Extremadura, o la Manxa. La terra però la treballen els bracers o jornalers que no en tenen de pròpia. Hi haurà població al camp que passarà fam i misèria. D'altre banda els petits propietaris cada cop tenen menys beneficis pels baixos preus de mercat provocats pels terratinents.