AVALUACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS GES 2

AVALUACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS GES 2

1. HORARI MATÍ

2 HORARI TARDA

Avaluació contínua

Descripció de conceptes:

Actitud: assistència + permanència + puntualitat / participació (Exemples

1. Arribeu i marxeu puntuals, no marxeu a mitja classe.

2. Procediments: Activitats, per escrit a mà, en llengua catalana tot. En pàgines en blanc (no quadriculades) per les dues cares, grandària din a/4 . Es copia l’enunciat en tinta negra o blava, i la resposta amb grandària diferent en tinta negra o blava. Mai no s’usa el color roig (l’empra el professor per corregir). Si es demanen imatges han de ser tractades amb molta cura (mapes, fotos). La portada en paper blanc, ha de tenir com a model el dossier del mòdul, introduint cada vegada el número de la unitat didàctica i el títol.

3. Examen

Dues part

1ª Tres preguntes curtes a elegir-ne dues. 2,5 punts cadascuna. Es pot contestar en llengua espanyola. El propi alumne durant el temps de l’examen s’autoavalua si supera els 2,5 punts. Les preguntes de la segona part de l’examen equivocades només restaran 0,1 punts. És obligatori respondre per aquest ordre: preguntes curtes primer, respostes múltiple després.

2ª 10 preguntes amb 4 respostes possibles i només 1 veritable. Encert: 0,5 punts; Error -0,1 punt o -0,3 punt; En blanc: 0 punt. Total, màxim 2,5 punts.

Normes:

1. S’ha de lliurar en el moment de l’examen les Activitats.

2. Si no es fa l’examen i es lliuren les Activitats el mateix dia.

3. Cada unitat didàctica té el mateix valor aritmètic. No hi ha examen final.

6. Recuperacions, a final de trimestre. Les Activitats no lliurades no són recuperables.

7. L’elaboració del portafoli, serà la suma de totes les Activitats de cada unitat, amb un índex situat al final de pàgines numerades per les dues cares.

EXEMPLE D'EXAMEN

1ª part: contesteu 2 de les 3 preguntes següents, només 2.

Avaluació: 2,50 punts cadascuna. Total 5 punts. Si es treu un mínim de 2,50 punts sumades les 2 preguntes, els errors de la 2ª part només restaran –0,10 punts.

1. La Setmana Tràgica.

2. La Mancomunitat de Catalunya.

3. La Canadenca.

2ª part: encercleu la resposta correcta (només una). Puntuació: encert = 0,50 p.; en blanc = 0 p.; error = -0,30 p. Total: 5 punts. Recordeu que si es treu un mínim de 2,50 p. de la 1ª part, l’error restarà només –0,10 p. Valoreu les respostes en blanc.

1. Sistema de govern d'Alfons XIII.

a dictadura unipersonal.

b alternança de poder entre el partit conservador i el liberal.

c república parlamentària.

d federalisme cantonalista.

2. Crisis del sistema de la Restauració.

a passi del bipartidisme a multipartidisme.

b desconfiança de la burgesia industrial catalana.

c endarreriment agrícola.

d totes les respostes són correctes.

3. L'Escola Moderna.

a laica i racionalista.

b confessional, no separa nenes i nens.

c instal·lada a la ruralia sota el patrocini dels terratinents.

d adreçada a l'educació dels grups benestants.

4. La Lliga.

a partit adreçat a la massa de treballadors nouvinguts a Barcelona.

b basada en l'apoliticisme contarevolucionari.

c partit conservador i de caràcter nacionalista moderat.

d de caire federalista i centralista.

5. La Setmana Tràgica.

a una revolta contra la guerra i contra el sistema.

b organitzada pel PSOE contra la Lliga.

c organitzada per la Lliga proclama la República.

d acaba les infrastructures viàries i d'aigua potable.

6. Sindicats.

a la Lliga i el Partit Republicà Radical.

b la Mancomunitat de Catalunya.

c les corts de Madrid i els lerrouxistes.

d cap resposta és correcta.

7. La CNT.

a la central sindical més important de Catalunya.

b organitza la vaga de la Canadenca.

c fundada el 1911 pel PSOE.

d totes les respostes són correctes.

8. La Canadenca.

a revolta contra la lleva de reservistes cap a l'Àfrica.

b va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

c era una actriu del Paral·lel cofundadora amb Lerroux del Partit Radical.

d fundada per la Lliga Regionalista.

9. Miguel Primo de Rivera.

a amb Cánovas i Sagasta membre destacat del partit conservador.

b fundador de la Falange.

c dictador de 1923 a 1930.

d va enderrocar la monarquia d'Alñfons XIII.

10. Caps de govern anteriors a la proclamació de la IIª República.

a Lerroux i Simón Bolivar.

b Ferrer i Guàrdia i Francesc Cambó.

c Berenguer i Aznar.

d tot ho són.

SOLUCIONARI

1ª part:

1. La Setmana Tràgica.

Els fets coneguts amb aquest nom es produeixen al juliol de 1909, quan el govern conservador de Maura inicia una nova guerra al Marroc per controlar les mines del Riff al país magrebí. En aquesta guerra l'exèrcit espanyol pateix serioses derrotes. Per nodrir l'exèrcit es crida els reservistes que ja havien acabat el servei militar. Molts d'aquests reservistes ja tenen família i es senten "carn de canó", han d'anar a lluitar pels interessos econòmics d'una burgesia que no envia els seus fills a la guerra. Popularment aquesta guerra se la coneixia com la guerra dels banquers.

Els soldats, mal armats, mal preparats i deixant la família són embarcats al moll de Barcelona. Unes dones de l'alta aristocràcia els donen medalles de sants, escapularis i tabac. La reacció popular es manifesta en els primers aldarulls.

Uns dies després es reben noticies de les derrotes patides per l'exèrcit espanyol. Els treballadors declaren la vaga general, no permeten la circulació de tramvies a Barcelona i s'aixequen barricades per enfrontar-se a les forces de l'ordre públic. Uns 70 edificis religiosos (convents, esglésies...) són cremats. Comencen els tiroteigs entre guàrdia civil i paisans. Al barri de Gràcia, de gran tradició obrera, es van viure els combats més violents.

El govern declara l'estat de guerra i envia tropes de reforç de l'exercit d'altres regions. La revolta, com que és espontània i no té una organització definida, és fàcilment sufocada per l'exercit. Comença una repressió indiscriminada i injusta per part de les forces de l'ordre públic. Amb més d'una centena de morts, 2.500 detinguts, més de 1.000 exiliats, 59 cadenes perpètues i 17 penes de mort, de les quals 5 van ser executades (com va ser el cas de Francesc Ferrer i Guardia).

A l'Estat espanyol la noticia és dóna com un acte de separatisme català i no com el que va ser en realitat: una revolta contra la guerra i contra el sistema. Els motius per amagar la realitat són evidents, no es vol que els fets es reprodueixin per altres indrets.

La Lliga Regionalista va recolzar la dura repressió i la recerca i captura de tot aquell elements subversius, líders obrers, pensadors... Lerroux i els seus radicals que havien encès el clima social i recolzat obertament l'anticlericalisme més virulent ara defugien responsabilitats, fins hi tot hi havia sectors que els senyalaven directament, ells però van cercar un cap de turc denunciant l'anarquista Ferrer i Guardia.

Aquesta actitud va provocar d'una banda que la Lliga Regionalista, partit nacionalista de dretes, i els partits nacionalistes d'esquerres trenquessin relacions. Els interessos dels treballadors no són els mateixos que els de la burgesia. Per altra banda l'actitud dels lerrouxistes els farà perdre influència política i que molts obrers que abans els recolzaven ara és decantin per l'apoliticisme i s'acostin a l'anarquisme.

2. La Mancomunitat de Catalunya.

El 1914 es crea la Mancomunitat que és la unió de les quatre diputacions provincials catalanes des d'un punt de vista administratiu. El seu president serà Enric Prat de la Riba (Diputat provincial de Barcelona i promotor de la Mancomunitat). Els recursos econòmics que tindrà la Mancomunitat provindran de les quatre diputacions que l'integren.

L'actuació de la Mancomunitat estarà dirigida en tres objectius:

1. la modernització d'infrastructures: xarxa viària, aigua potable, xarxa telefònica;

2. la formació professional: creació d'escoles industrials, d'agricultura, d'infermeria, etc.; i

3. la recuperació cultural i lingüística catalana: Suport a l'Institut d'Estudis Catalans, aplicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra.

La Lliga Regionalista tindrà al 1917 alguns dels seus membres en el govern, entre ells Francesc Cambó que va arribar a ministre. Dos anys després, al 1919, s'elabora un projecte d'Estatut per a Catalunya que va ser presentat a les Corts de Madrid. L'oposició de la majoria de la classe política espanyola no va permetre la seva aprovació.

3. La Canadenca.

L'any 1919 esclata la vaga de La Canadenca, la CNT demostra la seva capacitat malgrat ser il·legal. Uns obrers van ser acomiadats per protestar per una rebaixa salarial i els companys van anar a la vaga, però la resta de fàbriques també van seguir-los com a forma de pressió col·lectiva . Va prendre protagonisme Salvador Seguí, el Noi del Sucre. La vaga va esdevenir general a Barcelona.

La resposta del govern va ser declarar l'estat de guerra. L'exèrcit va actuar amb contundència detenint a 3.000 obrers i dirigents sindicals. Es van fer uns acords favorables per als vaguistes que incloïen la llibertat dels detinguts. L'exèrcit no va voler alliberar-los i això provocà una nova vaga que només va poder mantenir-se uns dies.

La principal conseqüència de la vaga de la Canadenca va ser el decret del govern d'abril de 1919 que establia la jornada laboral de 8 hores a tot l'Estat. Tanmateix la classe treballadora va prendre consciència de la força de la vaga i de l'organització obrera.

La resposta patronal fou contundent proclamant el tancament patronal (lock-out) deixant 140.000 treballadors a l'atur i sense subsidi. Els obrers responen amb més vagues que són reprimides per les forces d'ordre públic: el resultat serà milers de sindicalistes detinguts i cadenes perpètues per a dirigents sindicals.

2ª Part: