11. El fets de maig de 1937
Comença una cacera ferotge i secreta de revolucionaris, entre ells Andreu Nin fundador del POUM desapareix misteriosament, apareixen pintades pels carrers "¿On és Nin? ¿a Moscou, Londres o Berlín?". Els membres del POUM ja no saben qui és l'enemic si la URSS i els stalinistes, si Londres i els capitalistes o si ho és Berlín els nazis. Posteriorment (als anys 90 del segle XX) s'ha sabut que la desaparició i assassinat d'Andreu Nin la va manar el mateix Stalin des de Moscou. No ens ha d'estranyar el fet, Stalin va desprestigiar totalment a Trotski líder revolucionari rus creador i dirigent de l'Exèrcit Roig i després, al 1940, va fer-lo assassinar—l'assassí va ser Ramon Mercader del PSUC a Mèxic on Trotski vivia exiliat— Stalin pretén destruir i/o desprestigiar a tots els comunistes que s'oposen al stalinisme als que classifica de trotskistes.
Aquesta situació tindrà el seu punt àlgid al mes de maig del 1937 a Barcelona. El govern de la Generalitat amb el suport del PSUC —i per tant tota la maquinaria de l'estalinisme— fa front a la CNT. El lloc en qüestió és la central de la Telefònica de la plaça de Catalunya, Companys vol que la CNT abandoni l'edifici, els anarquistes s'hi neguen. Companys envia a la Guardia d'Assalt i l'exèrcit a ocupar-lo. Comença una batalla sagnant entre dos bàndols: la CNT i el POUM per un costat i la Guardia d’Assalt, l'Exèrcit i els milicians del PSUC de l'altre. Els enfrontaments es produiran per tota la ciutat i els morts es comptaran per centenars.
Mentre CNT i POUM acusen a la Generalitat de contrarevolucionària, la Generalitat (per tant els nacionalistes d'ERC) i el PSUC acusen la CNT de no ser operativa i de gestionar malament la Telefònica. És en resum l'enfrontament entre les dues postures: els que volen fer una revolució guanyant una guerra i els que volen guanyar una guerra i després fer una revolució.
A banda dels morts i ferits dels enfrontaments s'obre una crua ferida entre els bàndols enfrontats en aquesta guerra dins de la guerra civil. Les altres conseqüències seran:
· El president del govern (Largo Caballero) i els tres ministres anarquistes abandonen el govern. El nou President serà Juan Negrín.
· Les milícies desapareixen i són integrades a l'Exèrcit Popular, un exèrcit convencional amb jerarquies i galons.
· Els membres del POUM seran acusats de traïció i perseguits i en molts casos assassinats pels stalinistes. La CNT no es veié tant afectada pel gran suport obrer que té.
Els principals beneficiats de totes aquestes lluites internes seran el rebels que unificats pel poder dictatorial del seu cap, i per tant sense cap esquerda interna, que seguien rebent l'ajut ja esmentat i podien anar guanyant una guerra que, que en principi, tenien perduda.