1. La transició cap el sistema democràtic (1975-1977)
El primer govern de la monarquia (des. 1975 – juliol 1976)
Presidit per Arias Navarro amb un panorama clarament continuïsta, però amb tres personalitats partidàries de la transició vers la democràcia: José Mª de Areilza, Antonio Garrigues i Manuel Fraga Iribarne; i amb altres dos nomenaments que es revelaren decisius: Torcuato Fernández Miranda, president de les Corts i Adolfo Suárez.
El primer govern d’Adolfo Suárez (juliol 1796 – juny 1977)
Suárez va ser escollit pel rei perquè reunia les condicions necessàries per dur a terme una operació política d’una dificultat evident: convèncer el polítics del sistema franquista que el desmantellessin. Respectant així la legalitat i allunyant al màxim el perill d’intervenció de l’exèrcit. Per això va elaborar la llei per a la Reforma Política el 1976 i convocà eleccions democràtiques pel juny de l’any següent.
Credibilitat del projecte d’Adolfo Suárez
· Amnistia el juliol del 1976, ampliada el 1977.
· Dissolució del TOP.
· Legalització del dret de vaga i llibertat sindical.
· Llei Electoral homologable democràticament.
· Legalització del PCE.
Els partits polítics el mes de juny del 1977
Dreta
Alianza Popular, integrat per personalitats procedents del franquisme, liderat per Manuel Fraga Iribarne.
Centredreta
UCD (Unión del Centro Democrático) d’Adolfo Suárez, coalició de 15 partits.
Esquerra
PSOE i PCE.
El Partido Socialista Obrero Español (PSOE) serà el que recollirà el massiu vot d’esquerres. Després de la mort e de Franco aconsegueix donar una imatge de joventut, de dinamisme, de capacitat d’organització, d’acceptació internacional, que fa que la majoria
de la població acabi identificant-lo amb l’oposició al règim.
Catalunya
Dins del socialisme català al començament del 1977 es van produir dos fets importants. El gener d’aquell any va morir Josep Pallach, fet que va deixar sense líder reconegut el seu grup, que havia pres el nom de PSC Reagrupament. I al mes d’abril l’alta formació socialista catalana, liderada per Joan Raventós i anomenada PSC Congrés, va signar un pacte electoral amb el grup català del PSOE.
D’altra banda, en apropar-se les eleccions generals del mes de juny van proliferar les coalicions electorals:
· PSC (Congrés) i PSOE.
· Pacte per Catalunya, integrat per CDC, Esquerra Democràtica de Catalunya, PSC Reagrupament i Front Nacional de Catalunya (aquest molt significat en els anys d’oposició clandestina al franquisme).
· ERC i PTE.
· UDC i Centre Català.
Amb vista del Senat es va fer també diverses candidatures, la més important i votada va ser l’Entesa dels Catalans, representava grups d’esquerra i l’encapçalava Josep Benet. Tanmateix destacà un amplíssim recolzament popular al pacifista independentista Lluís Mª Xirinacs.