La mort forma part de la vida i a l'inrevés. Els egipcis ho tenien molt assumit i la tractaven d’una manera un tant peculiar. Des de l’assignatura d’Història, els alumnes de 1r ESO de Vilafranca han viatjat a l’Antic Egipte. Un recorregut en el qual hem pogut conèixer personatges com Tutankamon i Cleopatra, i visitar les seues construccions funeràries: mastabes, piràmides i hipogeus. En tot el trajecte hem estat invocant el seus déus: Ra, Anubis i Osiris, ja són com de la família.

03/03/22 - Departament de Georgrafia i Història

Els egipcis creien en la vida d’ultratomba, és a dir, en la vida després de la mort. Per a poder aconseguir aquesta immortalitat el cos havia de romandre incorrupte; per això van desenvolupar un laboriós mètode de momificació baix la protecció d’Anubis. Una vegada la persona moria, la seua ànima (el Ka) viatjava al regne d’Osiris. Un esdeveniment en què es valorava la benevolència de la persona i els seu coneixement sobre el Llibre dels Morts. Per a mesurar el seu grau de bondat o de maldat utilitzaven una balança: en un part es posava el cor del difunt i en l’altra una ploma. Si tot anava bé, el cor havia de pesar menys que la ploma; ara bé, si predominaven les acciones dolentes durant la vida, l’ànima (el Ka) era devorada per Ammit i perdia la immortalitat.

En el món terrenal, les mòmies eren guardades als sarcòfags i es dipositaven a les tombes, junt a l'aixovar funerari. En aquest viatge hem estudiat tres tipus de tombes, totes aquestes de personatges faraònics. Com a bons exploradors hem tractat de fer les nostres pròpies recreaciones egípcies, prestant atenció a la seua evolució arquitectònica: des de la piràmide escalonada del faraó Zoser, construïda per Imhotel; passant per la piràmide acodada del faraó Seneferu, fins al gran complex funerari de les Piràmides de Giza, on es troba la més antiga de les set meravelles del món antic.