31/10/20 - Comissió de Comunicació

Halloween és remunta als antics pobles, els quals solien realitzar una gran cerimònia per a commemorar la fi de la collita amb una festa batejada amb la paraula gaèlica de "Samhain" o "el final de l'estiu". L’origen de Tots Sants el trobem al segle IX, quan el papa Gregori IV va estendre aquesta celebració a tota l'Església catòlica commemorant a tots aquells difunts, que havent superat el purgatori, s'havien santificat plenament aconseguint la vida eterna en presència de Déu. Des del segle XIX al capvespre del dia de difunts es podien representar obres com "Don Juan Tenorio" (José Zorrilla) o llegir obres com "El dia de difunts de 1836" (Mariano José de Larra) o "La muntanya de les ànimes" (Gustavo Adolfo Bécquer), molt apropiades per a aquestes dates.

A hores d’ara la celebració d’una o d’altra festa és motiu d’enfrontaments i de disgustos familiars. Entre el jovent l’elecció és clara: es gaudeix molt més espantant la gentada que no anant a desempolsar les làpides familiars. És per aquest motiu que, des de fa uns anys, moltes associacions culturals s’han llançat a celebrar un Halloween a la valenciana, amb monstres típics de la “terreta”. Inspirats per comptes com “La Maria no té por. El llibre dels espantacriatures”, de Francesc Gisbert i Dani Miquel, el qual il·lustra amb molta precisió els éssers fantàstics del nostre imaginari col·lectiu, tasca iniciada per Enric Valor anys enrere.

Tot plegat, enguany us reptem, tant si eixiu al carrer com si resteu a casa per precaució, a disfressar-se com a monstres típics valencians. Omplim els carrers de quarantamaules; d'homes dels nassos o del sac; de Butonis; de moros Mussa; de donyets; de velletes del Purgatori; d’ogres o gegants; de dimoniets i de moltes més criatures fantàstiques. Els mites i les llegendes en són una part fonamental dins de la identitat cultural d'un poble i integrar aquest imaginari a la celebració d'un veritable “Valencihàlloween” nodreix el gran món de les nostres creences compartides.

Virginia P.Sanz