Un món diferent, per Leire Aparici Colomer

Això era i no era una xiqueta que es deia Sara. Sara tenia onze anys, però era un poc especial, o això deien les xiquetes de la seua classe. Ella tenia molta imaginació, mai eixia amb els pocs amics que tenia i sempre estava contenta i xerrant sola.

Un dia normal en la vida de Sara havia d’ anar a l'escola, o com li deia ella "l'infern per als xiquets", però quan es va abocar a la seua classe es va quedar bocabadada. La seua classe havia canviat per complet, no era la classe avorrida i petita que tenia sempre; la seua classe s’havia convertit en un gran món de colors, i animals fantàstics inventats per ella mateixa, que dibuixava quan estava en una de les tantes classes de l'escola en què o no entenia res o de què deia que no li serviria per a res en el futur.

Quan va entrar a la classe es va trobar a un animal gegant pelut de color marró amb forma rodona i que només tenia un ull. Estava assegut en la taula del mestre, que va ser l’única cosa que va quedar d'aquella classe avorrida.

- Hola, Sara, em recordes?

Sara es va emocionar de seguida quan va recordar a aquell ser. Era Jow, i era la seua primera creació, un monstre.

- Jow! -va exclamar amb molta alegria, i va anar corrent a abraçar-lo.

Jow es va posar molt content que Sara el recordara.

- Com estàs, Sara? -li va preguntar Jow.

- Estic molt contenta, però com és que estàs ací? Com he arribat jo ací?

- Això no t'ho puc contar, Sara, ho veuràs tu en un temps.

Jow li va ensenyar l'escola nova d'aquell món tan diferent. Cada classe era més estranya que l'anterior: una era una jungla plena de lloros parladors i colorits, una altra era un oceà ple de sardines, dofins, i algues de molts colors; la següent era un mercat nadalenc ple de regals de moltes grandàries i decoracions de Nadal, però la més estranya va ser l'aula de música, on hi havia donyets, fades i trols tocant el violí, els tambors i les maraques.

Sara va veure que al final del passadís hi havia un aporta amb un nom molt estrany, es deia "PPD". Sara va preguntar a Jow:

- Què hi ha en aquella classe?

Jow li va dir:

- Tin, si aconsegueixes superar aquestes proves que hi ha escrites en aquest paper et donaré la clau per a obrir la porta. Les missions que hi havia escrites en aquell paper eren quatre.

En la primera, Sara havia d’entrar a la classe de la jungla i buscar el lloro que parlara

Italià. Aquella missió li va costar molt perquè pareixia que tots parlaven en valencià, però al final al damunt d'un arbre molt alt va sentir un lloro que no sonava igual que els altres, perquè deia:

- Mamma mia!

A Sara no li va costar molt pujar a l'arbre, ja que li agradava molt pujar-se als arbres per agafar inspiració per a fer nous dibuixos. Quan va baixar va anar a donar el lloro a Jow per a verificar que fora el que parlara Italià.

La segona missió era a la classe de l'oceà. Havia de trobar l'alga de color or entre milions d'algues. Aquesta prova li va agradar molt, ja que a ella sempre li havia agradat nadar. Li va costar, ja que hi havia moltes algues, però després d'una hora la va trobar; quasi es va ofegar de l'emoció per trobar l'alga.

La tercera prova era anar a la classe del mercat i trobar el regal més gran que hi havia per totes les tendes del mercat. Aquesta li va costar un poc més, ja que el regal era cinc vegades més gran que ella, però al final el va poder portar a Jow.

La quarta i última prova era anar a l'aula de música i inventar-se una cançó amb els donyets, amb les fades i amb els trols. Al principi no estaven d'acord en la manera com fer la melodia de la cançó, però al final, després d'una hora, van aconseguir fer una melodia molt alegre i divertida.

Només faltava posar lletra a la cançó i Sara descobriria què hi havia en aquella estranya classe anomenada "PPD".

Després de dues hores més van posar lletra a aquella cançó.

-Jow! Vine a escoltar la cançó, que ja l'hem acabada -va cridar Sara.

Jow va anar a escoltar aquella cançó que els havia costat de fer tres llargues hores, que per a Sara van ser minuts. A Jow li va agradar molt i al final es van fer una foto tots junts per a recordar aquell dia.

Jow va donar la clau a Sara per a poder obrir aquella porta de nom estrany.

-Moltes gràcies, Jow! -Va exclamar Sara, fent una abraçada a Jow.

El que ella no sabia era que seria l'última abrasada del seu gran amic Jow, ja que quan va a travessa aquella porta es va despertar d'aquell somni tan meravellós que havia tingut aquella nit.

Resultava que la porta anomenada “PPD” era la Porta Per Despertar dels somnis.

Es va posar trista, ja que ja no podria tornat a veure els seus amics d'aquell món màgic, però quan es va adonar hi havia una caixa de regal al seu escriptori. Quan la va obrir va veure que hi havia la foto que es van fer tots junts en l'aula de música, i un disc amb el títol que van posar a la cançó: "Un món diferent".