Víctor Tena i Pitarch: 25 anys fent relacions

Per encetar la intervenció, Tena va ressaltar la importància que té la festa de Sant Antoni a Vilafranca en comparació amb altres localitats de la comarca. Vilafranca dedica un mes sencer a la celebració d'aquesta festivitat: dos dies als troncs, un dia a les barres, el cap de setmana de la malea i, a la setmana següent, la subhasta. A banda, hi ha un treball previ dels majorals durant el mes de desembre per a la preparació de la confitura i dels pastissos. A més a més, Tena va recalcar que tots els actes són públics, desenvolupats eminentment al carrer i oberts a tothom, alhora que assenyalà les Relacions com una de les singularitats d'aquesta festa que la fan diferent a la d'altres pobles.

Les Relacions són composicions en vers de caràcter satíric dedicades als majorals de Sant Antoni o a la festa en general, les quals pretenen fer gràcia i agradar els oients amb la rima que les caracteritza i el contingut desenfadat que transmeten. Per descomptat, no és tan sols a Vilafranca que hi trobem composicions d'aquest tipus; en altres localitats poden tenir un nom diferent, però l’essència és la mateixa, com ara les "Loes" de Benicarló, els "Ditxos" de Vall-de-roures o també les conegudes "Relacions" de Portell.

Víctor ens explicà que l'any 2003 va aconseguir recopilar totes les Relacions fetes a Vilafranca des de la recuperació, l’any 1980, de la festa de Sant Antoni. Ara bé, el treball d'investigació encara va anar més enllà, fins a trobar les primeres referències a aquestes manifestacions de caràcter oral cap a l'any 1920, fet que ens ha permès conèixer, per exemple, els noms d'alguns relacionistes com el de Vicent del Soldat, o altres aspectes relacionats amb la festa com és la constatació de l'elaboració de confitura ja a l'any 1934.

Ja situats a l'any 1985, Ferran Vives agafà el relleu i demostrà una gran facilitat per escriure relacions lligada a la riquesa de vocabulari autòcton, fruit de l’entorn i la vida als masos, i al coneixement de tota la gent del poble. Se li va unir Raül Colom i, posteriorment, Víctor Tena, el ponent, qui a dia d'avui, després de 25 anys, continua en solitari amb aquesta tasca. D'altra banda, va afegir que a la història no apareix cap dona com a relacionista oficial, encara que es coneix la participació ocasional de dones per donar pistes o escriure algunes estrofes de manera puntual. Per això Tena va animar les joves alumnes a participar d'aquesta tradició i convertir-se, sense complexos, en les primeres relacionistes de Vilafranca.

Finalitzades les referències històriques, vam passar al taller d'escriptura de relacions, on Víctor va especificar que aquestes composicions populars es componen d'estrofes de quatre versos octosíl·labs (en mètrica castellana) o heptasíl·labs (en mètrica catalana) amb rima ABAB o, en tot cas, -A-A. Així mateix, va explicar que solen fer-se en llenguatge col·loquial, molt ric i que permet l'ús de termes que les fan més gracioses i properes.