Tot seguit descrivim les línies generals del Pràcticum als estudis d’Educació a Blanquerna: un eix temàtic –delimitat per preguntes-, amb un accent ètic, amb unes paraules clau, desenvolupant una proposta didàctica a l’escola, reflexionant a través d’unes pràctiques narratives i obrint projectes d’investigació compartits.
El marc acadèmic del Pràcticum té, a nivell temàtic, unes característiques específiques. S’hi dóna un treball interdisciplinari i transdisciplinari (perquè s’aborden situacions reals, globals, multifactorials, que desborden la mirada parcel·lada de les disciplines i que reclamen la relació de diverses disciplines). I, alhora, s’hi dóna un treball de relació entre pràctica i teoria; i entre acció i reflexió.
Com que el marc temàtic és, doncs, tan ampli –com la globalitat del fet educatiu o la multiplicitat de disciplines educatives-, es proposen tres eixos temàtics que vertebren un itinerari: escola, aula, mestre.
De fet, és molt probable que tots els eixos es tractin a cada curs perquè remeten al fet educatiu que és indissociable, però proposem que a cada curs se’n prioritzi un que faci de porta d’entrada a altres possibles temàtiques o de pal de paller al voltant del qual s’organitzin múltiples qüestions. Això pot afavorir un major aprofundiment, perquè a cada curs focalitzem en un eix, i pot evitar que amb el plantejament clarament global i transversal no es tingui una sensació excessiva de repetició; perquè tot i que sempre s’aprofundirà en l’educació escolar, s’hi accedirà des de perspectives –els eixos- diferents.
Cada eix temàtic es presenta amb un conjunt de preguntes que han de fer de motor del procés de treball del grup. És important que,durant el procés, es retorni sovint a les preguntes; es pugui evidenciar com es van responent totalment o parcialment; es reformulin o s’acotin i que cada grup en pugui afegir a l’inici o durant el procés.
La qüestió ètica en educació és nuclear i omniabarcadora i té a veure amb el moll de l’os del compromís professional del mestre. Per això, és essencial i no pot deixar de tractar-se si es pretén una veritable formació de mestres. Així mateix, no es pot tractar de forma parcel·lada en una assignatura, en una porció de temps acotada, sinó que s’ha d’anar tractant, aprofundint, al llarg de la formació i en espais formatius diversos, sempre entreteixida en les múltiples temàtiques i dimensions del fet educatiu. Per això, l’espai de Pràcticum en què es viu la dimensió de la pràctica reflexiva i en què es donen l’atenció individualitzada als estudiants i el treball cooperatiu en petit grup és el marc més idoni per abordar aquesta dimensió.
Novament, i per tal de seqüenciar el camí, proposem un “accent ètic” per a cada curs. Els “accents” són molt amplis i, inevitablement, també, molt relacionats entre si. L’itinerari ha de permetre entendre i reconèixer tota la dimensió deontològica de la professió –de deures ineludibles- i tota la dimensió teleològica –de situacions múltiples, variades, singulars que es donen i per a les quals cal trobar l’accés al respecte i a la justícia per als infants.
Cada accent ètic va acompanyat d’un detall d’aspectes, d’exemples, de dimensions que posen de manifest allò en què cal aprofundir.
Hi ha una sèrie de paraules que formen part del camp semàntic de l’educació i que els mestres sempre han de pensar i repensar en cada moment i davant de cada situació.
A cada curs es proposa prioritzar l’aprofundiment d’algunes d’aquestes paraules –fent-les presents en l’observació i en la reflexió a les pràctiques escolars; posant-les en joc en les intervencions i propostes educatives dels estudiants; donant-los un lloc en les converses, debats i projectes... Caldrà anar-les definint i redefinint, i s’escaurà posar-les en relació en mapes conceptuals o en textos argumentatius...
Respecte, singularitat, acolliment, cura, relació interpersonal (relació pedagògica), acció pedagògica, alteritat, acolliment, sensibilitat pedagògica, tacte pedagògic, acompanyament, dret, deure, reflexió/discerniment,compromís, responsabilitat, diàleg, conflicte, comunitat, autoritat, inclusió, educabilitat, model universal de l’aprenentatge, valors, autoritat, cooperació, coeducació, multiculturalitat, treball, disciplina, convivència, creativitat....
Al llarg de cada pràcticum, els alumnes hauran de dur a terme una intervenció a l'aula que consisteix en:
Observar a l'aula possibles buits formatius on es podria intervenir
Proposar al tutor/a d'aula una proposta i arribar a una proposta ajustada al context de l'aula
Planificar i dissenyar la proposta d'acord amb el tutor/a de la Facultat i de l'aula
Portar a terme la intervenció seguint les directrius del tutor/a d'aula
Avaluar la intervenció i autoavaluar la pròpia pràctica
Des del Pràcticum I al Pràcticum III, la proposta didàctica va guanyant en complexitat, nombre d'hores a l'aula, autonomia de l'alumne i format de presentació en el seminari de pràctiques.
La manera com convidem els estudiants a escriure o a fixar el seu pas per l’escola com a estudiants en pràctiques determina el tipus d’experiència que tindran.
Com que es tracta de generar una experiència formativa i no pas d’impartir un corpus de continguts, és important posar l’accent en pràctiques que poden generar un procés personal enriquidor i que transitades amb profunditat poden suposar un salt qualitatiu en la formació dels estudiants. Les pràctiques comporten un posicionament personal, unes actituds...; són com vies que porten implícites unes maneres de pensar i d’actuar que performen. Les pràctiques que proposem per a cada curs són també pràctiques professionalitzadores que tenen sentit a l’escola i que impliquen una manera determinada de fer escola.
Totes són pràctiques narratives i qualitatives.
Totes són pràctiques que fan present el subjecte –l’estudiant en primera persona- amb les seves sensacions, observacions, dubtes, opcions, reflexions...
Totes són pràctiques que impliquen l’observació, l’anàlisi de la realitat educativa. Volen madurar la mirada i portar-la a la reflexió des de la realitat observada –mètode fenomenològic hermenèutic.
Totes són pràctiques professionalitzadores que caldria fer més presents a les escoles; que han conreat i conreen grans pedagogs o escoles compromeses i renovadores.
Totes són pràctiques que s’han de viure en relació i en col·laboració amb altres educadors –estudiants o professionals-. Obren, per tant, al diàleg i a la cooperació.
Les pràctiques narratives proposades per a cada curs -diari, documentació i memòria-permetran als estudiants elaborar l’experiència d’una pràctica educativa reflexiva.
El cúmul de situacions, d’experiències, de contextos, de dilemes, de models educatius, de reptes, que els estudiants aporten a les sessions de Pràcticum són molts i variats. Les pràctiques a les escoltes els posen davant d’una realitat rica i complexa que a la Facultat es pot posar en relació amb altres realitats semblants o ben diferents. Tenim, per tant, en el grup de Pràcticum, tot un material educatiu molt valuós que pot ser susceptible de ser investigat i posat en relació amb tots els coneixements acadèmics que els estudiants reben a la Facultat.
És interessant que els estudiants puguin transcendir la seva experiència personal posant-la en relació amb altres i amb coneixements i sabers. Per fer-ho, es faran Projectes partint de casuístiques de les pràctiques i induint, de les situacions compartides, possibles temes per aprofundir, preguntes per respondre, problemes o dilemes per discernir.
A cada curs es proposen possibles temàtiques escaients i vinculades a l’eix, però cada grup de Pràcticum haurà de veure, d’acord amb el seu itinerari, quins projectes cal tirar endavant. En la decisió dels Projectes i en el seu disseny i execució, serà molt rellevant el paper dels estudiants.
Diari de pràctiques
Carpeta d'aprenentatge
Disseny, planificació, implementació i avaluació d'una intervenció a l'aula
Anàlisi de situacions educatives
Documentació de les pràctiques