Els objectius teòrics d’aquesta recerca han estat entendre les estructures i harmonies de quatre sardanes de diferents autors i èpoques: dues sardanes clàssiques i dues modernes.

Un cop assolit això, la part pràctica del treball consistia a aplicar aquests coneixements en fer una sardana, que havia de ser: balladora pel públic més tradicional, agradable per als oients i agradable de tocar per als músics. D’aquesta manera es pretenia aconseguir que es toqués més vegades en un futur. Per a la composició, ha estat precisa l’ajuda d’un programa informàtic: el Musescore.

La part escrita del treball ha culminat amb l’estrena de la sardana en públic, interpretada per la Cobla Santa Maria de Blanes. Així es va poder valorar si s’havien assolit tots els objectius satisfactòriament.