Josep M. Majó

El treball analitza l’aparició de la idea d’ateisme a la Grècia antiga. Té una primera part que consisteix en un estudi semàntic, concretament, del terme “ateu” (que és d’origen grec) i d’altres termes que els grecs feien servir per referir-se a l’ateisme, com “asebeia”. A continuació, analitza l’evolució de l’ateisme des d’un punt de vista filosòfic, ja que l’ateisme no va ser mai una qüestió popular, sinó que fou objecte de discussió (i encara tímid) entre les classes cultes. L’evolució filosòfica es presenta dividida en etapes. En la primera, l’arcaica, es veu com els filòsofs de la natura ja assenten les bases del que serà una possible negació de l’element diví com a organitzador de tot. Posteriorment, vindran els filòsofs clàssics, com Sòcrates amb el seu “daimon” i, sobretot, els hel·lenístics, entre els quals destaca la particular cosmovisió d’Epicur i els intents evemeristes d’explicar la mitologia.