Sobre aquest indret, i a partir de l’any 475, es va erigir la primitiva catedral visigòtica, de la que no se’n coneix cap vestigi.

L’edificació de la Catedral es va iniciar l’any 1171, quan Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va llegar en el seu testament una quantitat de diners per construir-la.

La Catedral va ser consagrada l’any 1331, sent arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó. És considerada, per la seva grandiositat i solidesa, la primera catedral de Catalunya.

Té la planta de creu llatina, tres naus, transsepte i cimbori octogonal. La capçalera està formada per tres absis semicirculars esglaonats. Està coberta amb voltes de creueria gòtiques, menys un dels trams de la nau nord del transsepte.

La façana principal és d’estil gòtic, amb arquivoltes apuntades, queda emmarcada per una gran motllura triangular que la separa de la rosassa, de 10,50 metres de diàmetre. A primer cop d’ull es pot veure que la façana està inacabada, ja que la pesta de 1348 va paralitzar les obres.