Sobre aquest indret, i a partir de l’any 475, es va erigir la primitiva catedral visigòtica, de la que no se’n coneix cap vestigi.

La construcció del claustre es va iniciar a finals del segle XII i va finalitzar a principis del XIII.

Era un lloc de lectura, passeig i meditació; també s’hi celebraven processons i hi convergien les principals dependències canonicals comunes: dormitori, aula capitular, refetor, biblioteca…

El claustre és de planta quadrangular, voltes de creueria amb senzilla motllura, i interessants claus de volta relacionades amb el primer estil gòtic. 

Un dels capitells més populars és l'anomenat "La processó de les rates";  vet aquí la llegenda:

Vet aquí que una vegada, en un palau noble de Tarragona, hi havia moltes rates i ningú aconseguia matar-les.

Un dia, es va organitzar un banquet i el Rei era el convidat més important, però van aparèixer les rates espantant a tots els convidats i menjant-se el que hi havia a sobre de la taula.

El noble, avergonyit, va cercar el millor gat de la província; tot i això, el pobre no podia eliminar-les perquè s’amagaven als seus caus, on ell no cabia. Un dia, el gat va decidir fer-se el mort i es va estirar a terra amb les potes enlaire. 

Quan les rates van veure que el gat estava mort, van decidir portar-lo en processó a sobre una escala per enterrar-lo. Llavors, el gat mirant d’esquitllèbit, va veure que estaven totes les rates, va saltar i se les va menjar totes.

El noble estava tan content que va prometre al gat que faria esculpir la seva història perquè tothom la conegués. I així ho va fer.

Vicent Andrés Estellés, poeta valencià que va retrobar la unitat de la llengua a Tarragona, en fa referència al seu poema "A mi acorda un dictat" de 1977.