Plaça Imperial Tàrraco
in translation process 

L'arquitecte Pujol de Barberà, l'any 1922, en aprovar-se el tercer Pla d'Eixample, articulà l'expansió de la ciutat al voltant d'aquesta plaça i de l'Avinguda de Catalunya. Entre 1949 i 1956 es procedí a la urbanització de l'avinguda que enllaçava la Rambla amb la Plaça Circular-Plaça Imperial Tàrraco i que després continuava en direcció oest.

Si ens situem enmig,  a mà esquerra tenim l'edifici de l’antiga Facultat de Lletres,  que havia acollit durant anys els estudis universitaris.  Actualment reparteix alguns dels seus espais entre entitats municipals i institucions diverses, des de l’entrada que dona a la plaça, i per l’accés d’Estanislau Figueras, l’Institut Tarragona. A mà dreta, a la façana principal de les antigues oficines de Caixa Tarragona, podem veure dos relleus de marbre de 1962 de l’escultor reusenc  Joan Rebull: mariners i pagesos recollint la collita del raïm. 

Al fons, el monument als Castells (1999) de Francesc Anglès. És un 4 de 8 a escala natural de figures de bronze. Entre els castellers, l’escultor hi va retratar diversos personatges com Pau Casals, Pablo Picasso, Antoni Gaudí, Joan Miró o Joan Antoni Samaranch, a més de personalitats de Santa Coloma de Queralt. Acosteu-vos-hi a buscar-los a la pinya!

Darrere, la Subdelegació del govern central, “el Govern Civil”. De 1964, és obra  de l’arquitecte Alejandro de la Sota, un clàssic de l’arquitectura moderna. Sembla que de la Sota no va encarregar-se només del disseny de l'edifici, sinó que també va projectar les portes, els mobles i la vaixella. El canvi més significatiu que es pot observar de restauracions posteriors és la substitució del marbre exterior per una pedra més fosca.

En aquesta plaça es convoquen i conflueixen les marxes, concentracions i manifestacions de tota mena de reivindicacions.