RETORN

Cert que he viscut en altres contrades

amb horitzons cenyits

d’altíssimes muntanyes nues

i un mar fred i extens.

Però encara que les muntanyes i el mar

i els núvols repetien

geografia sobre geografia,

flor sobre flor,

i núvol sobre núvol,

en una incansable lletania,

i restàvem estàtics

al peu de la pedra,

no es mitigà per això el record

de la teva sang, la somorta sang teva,

que corre sota la figuera

i les verdes cales,

i s’aturà al peu de la barca.

L’alta muntanya era una gran cortina

que no deixava veure

l’escala de mà al fons de l’escenari,

els focus violents,

els trapezis, la corda penjada.

Asseguda d’esquena a la muntanya,

contemplava el mar

i la mà,

sempre la mà viva d’homes i dones.

Però així com la roca es desprèn,

vençuda pel pes de la neu,

o així com la corda deslliura la barca

per l’impuls massa fort de l’onada,

així ha estat d’inevitable el meu retorn.

I ara, aquí, replantada

damunt aquesta assedegada terra,

us he vist passar,

tots vosaltres.

És per això que ara cerco camins,

l’ombra dels arbres, la fosca obaga

contra les blanques cases.

I així, arrecerada,

escolto el so de la paraula vostra i meva.

Com l’aigua que traspua

de la paret ombriva,

verda de molsa, i lenta;

es transforma en una sola gota clara.

I ara, asseguda

al llindar de casa meva,

soc amb vosaltres.

Vida diària, 1963, reeditada el 1981

SABER QUE HA ARRIBAT

Saber que ha arribat

el moment

de retenir

aquest gest,

altrament efímer

perquè perduri

en el record

i així retrobis

en els mots que deixes escrits

veritats que t’eren esquives.

Més enllà del parlar concís, 2014