Castellers

Aquest poema pertany al poemari Cau de blau i l’escriu en un moment de despertar del país. A. Baixeras deia que «per als catalans, d’un temps ençà, sembla fer-se realitat allò que per a Plató no arribava ni a Utopia: sortir de la caverna, i per comptes de diàlegs morosos d’ombres amb ombres, tocar-nos la cara, beure’ns els llavis, enlluernar-nos de sol.» (p.11 del pròleg) i l’Olga ha portat vida a la poesia i no hi ha portat abstraccions, després del malson de la postguerra.