I la mort em parlava...

Noemí Bagés descriu fidelment el recorregut d’una manifestació des de la plaça Imperial fins a la plaça de la Font. Amb la seva prosa directa i àgil i els seus dots d’observació, ens fa arribar l’ambient de l’acte. A I la mort em parlava (2006) presenta, tot just acabades de traslladar a Tarragona, la doctora Olga Puig, vídua del periodista Òscar Dalmau, i la seva filla Txell, de disset anys. A l’escola, la noia  es fa amiga del Marc,  que l’ajudarà a adaptar-se a la nova situació personal. La realització d’un treball de literatura universal plegats els duu a la biblioteca de la facultat i a implicar-se en les manifestacions convocades pels estudiants universitaris.