Embedded Files
La poeta i traductora, als seus 93 anys, va fer el pregó de les festes de Santa Tecla de l'any 2011 en un acte al Saló dels Plenaris de l'Ajuntament.
Tot i que va néixer a Tarragona, les circumstàncies familiars la van portar a viure a diferents ciutats durant la seva infantesa. Ella sempre va tenir una especial predilecció per Tarragona, ja que hi havia tota la seva família i sempre durant les festes anaven a casa dels avis a passar totes les festes que podien, tal com explica a les seves vivències recollides al volum El miracle és viure.
El pregó de festa Major acabava amb el poema Rere la porta, que evoca aquells anys de dictadura franquista i de foscor, i en el qual l'autora deia que calia retrobar la força de la paraula, la nostra, per tal de reivindicar els drets perduts com a poble.
RERE LA PORTA
Rere la porta
el
crit
Un crit, mil
crits
ofegats cada cop
que es tanca una porta.
Crit que plana sobre
la ciutat, pesant,
dens.
Crit que puny
per a fer-se sentir
i torna la paraula
lenta
i embarbussada.
Crit expectant que
s’alça
sobre les pedres.
Crit
que ja no té atura!
Vida diària. Paraules no dites, 1963
Page updated
Google Sites
Report abuse