Reproducció en pedra del cap de Medusa

Isabel Ortega va fer “Reproducció en pedra del cap de Medusa” pensant en el mosaic tarragoní. És el poema que clou el llibre Medusa (2013), però el primer que va escriure del recull. La mitologia grega, potser per la formació filosòfica, és un referent de la seva poesia, amb una predilecció pels personatges perdedors (monstres, víctimes o éssers silenciats). 

La veu i la mirada poètica, en primera persona, es desdoblen, es projecten i s’emmirallen en el mite antic.  Poeta, dona i medusa: enigma, monstre, mirall. El pes de la por a la mort. Por de mirar, de mirar-nos. Por de tancar-nos en el poema, por de les paraules. Por d’acceptar-nos en el dolor.