Gavines blanques

El poema "Gavines blanques" pertany a Paraula de dona. Com diu Magí Sunyer en el pròleg del llibre, els recursos d’aquest llibre estan al servei d’una necessitat molt viva d’explicar i expressar. La utilització dels diminutius i els versos de vers lliure, els jocs de paraules que tendeixen a l’al·literació, fa que la seva literatura sembli fruit d’un joc fàcil de paraules, però carregada d’exigència. L’autora es mostra continguda i emocionada i ens exposa els seus microcosmos que l’acompanyen, en aquest poema, les gavines de la platja de Tarragona.

En aquest cas, fidel a la tradició de Baudelaire ⏤un dels poetes que Mulet declara admirar⏤, la figura incompresa  s'aparella a la d'un ocell desvinculat (les gavines) de l'hàbitat que a la  poeta li escau.