Embedded Files
Concepte: la Revolució Industrial és el pas d’un sistema tradicional i manual de produir objectes a un sistema industrial amb màquines i una gran producció. Comprèn un seguit de ràpids canvis industrials, demogràfics, agraris, financers, socials i polítics interrelacionats.
Cronologia: com que va aparèixer a Anglaterra es pren aquest país com a model. Es dóna entre el 1750 i el 1850, dividint-se en 2 períodes:
1r 1750-1825, apareix la indústria tèxtil amb el cotó de primera matèria; i
2n 1825—1850, sorgeix el ferrocarril, essent les primeres matéries el ferro i el carbó.
Revolució demogràfica, o ràpid augment de la població degut a la millora de l’alimentació. Juntament amb la mecanització del treball fa que milions de pagesos estiguin a l’atur. Comporta dos grans fets:
1r mà d’obra barata; i
2n pujada continua de preus.
L’augment demogràfic va incrementar la demanda de productes agraris, però havien dues grans dificultats per augmentar la producció, solucionades a partir de la...
Revolució agrària, amb 2 problemes i solucions:
1r. la propietat de la terra, des de feia segles es conreava amb el sistema d’openfields (camps oberts) on tot era d’ús comú. Es passarà a un sistema d’enclosures (camps tancats) on es privatitzen les terres, augmentant alhora les diferències socials entre la gent del camp; i
2n l’endarreriment de les tècniques agràries se solucionà amb nous mètodes de conreu com la desaparició del guaret i la rotació, millores en les emes i útils i un canvi d’actitud dels pagesos que passen a un sistema comercial i de multicultius.
Revolució Industrial, el canvi més important és l’aparició de la fàbrica, nova instal·lació que substitueix progressivament els tallers artesanals. Combina 4 factors:
lr una gran concentració d’obrers;
2n moltes màquines modernes (reemplacen les eines);
3r nous sistemes d’energia; i
4t una nova divisió del treball (l’habilitat substitueix la força).
Revolució comercial: abandonament del sistema de comerç tradicional amb un mercat local i proteccionista (tallers artesanals) i adopció d’un comerç internacional o lliurecanvista; és a dir, capitalista.
Financiació: és fa amb capital provinent de l’autofinanciació sorgida dels grans marges de benefici; del capital-estalvi de pagesos enriquits durant la Revolució Agrícola; del capital provinent de colònies; i la banca
Revolució dels transports. En carreteres, ports i sobretot en canals, aquests recolliren la inversió de grans capitals. En el transport marítim es passa de la vela al vapor: el 1819 el vaixell “Savannah” creuà l’Atlàntic. El ferrocarril es desenvolupa en tres vessants:
1ª tècnica, Stephenson i els seu fill Robert en són els inventors, a partir del 1823 hi ha el disseny definitiu de les primeres locomotores, el 1825 el primer tren miner i el 1830 el primer de passatgers.
2ª financera, concentra gran capital al donar grans beneficis; i
3ª industrial, desenvolupa la indústria siderúrgica.
A més, especialitza les regions al trencar el mercat local o regional de l’Antic Règim, produint l’especialització d’aquest 1 facilitant els intercanvis interiors 1 exteriors.
Conseqüèncieas socials: de 2 tipus,
1. Es passa d’una societat tradicional amb una majoria camperola i una minoria rica, propietària de terres, formada per nobles i clergues (Antic Règim); a una societat industrial constituïda per obrers sobre-explotats i empresaris capitalistes. Neix la societat de classes sobre l’heretatqe de l’estamental; i
2. la resposta obrera o ludisme (rebuig de màquines, fàbriques i empresaris, de caire violent), el sindicalisme i el socialisme (primer moviment polític del què es dotà la classe obrera per ocupar el poder). El maquinisme produeix atur. De 800.000 obrers en telers el 1800, en resten 200.000 el 1834. Entre el 1811 i el 1818 els obrers s’organitzen per destruir les màquines, causant estralls en la indústria del gènere de punt d’Anglaterra del N. i de l’E. Fenomen típicament anglès s estengué a la resta d’Europa. Vers el 1818 es desintegrà canalitzant—se el descontentament social cap el radicalisme polític.
Conseqüéncies ideològiques: apareix el liberalisme econòmic (A. Smith, D. Ricardo) basat en la llibertat, l’individualisme, la competència, l’estalvi i la supressió dels gremis. L’Estat ha de reduir les seves competències, garantir aquests drets i finançar serveis i grans obres públiques.
De la manufactura a la fàbrica: sistema domèstic” neix per a camperols pels qui no és suficient l’agricultura, coordinats amb un grup de comerciants que els hi encarregaven feina i els hi aportaven primeres matèries, recollint-lis el producte fet. Es donarà una especialització en bona part d’aquests pagesos i llurs terres seran ocupades per propietaris que els hi donaran un rendiment més alt. La indústria cotonera anglesa serà la suma de multitud d’operaris manuals marginals o filadors domèstics.
El “factory system” implica la concentració de tot el procés tèxtil en un sol local, millorant—se la productivitat, la qualitat i el preu dels productes gràcies ais perfeccionaments tècnics.
El vapor. De les formes primitives d’energia (humana, animal, hidràulica i eòlica) es passa al vapor, aplicat a una màquina per J. Watt el 1769 que la va fabricar i comercialitzar amb l’industrial Boulton. El 1800 ja funcionaven 500 màquines de vapor.
Mecanització de la indústria tèxtil: la primera innovació fou la llançadora volant de J. Kay aplicada al teler manual, produint un desfasament entre la superior eficàcia del teixidor sobre el tradicional filador, corregit aquest amb 3 invents: la spining jenny, la water frame i la mule jenny entre el 1760 i el 1779. Aquesta darrera màquina usava ja el vapor, va suposar la fi del “domestic system” i el desenvolupament fabril. En el camp del teixit apareixerà el 1785 el teler mecànic de Cartwright, reequilibrant els dos processos el el 1815 s’introdueixen els telers mecànics o self-acting lligats a la fàbrica.
Revolució urbana: l’organització del treball amb grans fàbriques pròximes a on es produeix la força motriu (mines, aigua abundant...) obliga a la concentració demogràfica, facilitada per l’aparició del ferrocarril. El paisatge es transforma i apareixen els habitatges obrers prop de les grans zones fabrils (“ciutat industrial”). Es millora l’abastament d’aigua i el clavegueram per raons higièniques i a iniciativa dels pobladors dels barris elegants, no tant per millorar les condicions del proletariat com per no veure’s afectats per la infecció (lleis del 1846 i 1848, normativa de les cases de lloguer, prohibició d’habitar soterranis, instal·lació de banys i rentadors públics, control de clavegueram, drenatge i pavimentació, etc.).
Sorgeixen per a la construcció ràpida d’habitatges obrers el totxo, el ciment i el ferro.
La siderúrgia. L’ús del ferro s’aplica inicialment a la mineria del carbó per a l’extracció, el drenatge, la seguretat i el transport per mitjà de rails. El ferro colat va substituir el forjat i Bessemer (1856) va inventar un convertidor per a la producció massiva i econòmica d’acer.
Page updated
Google Sites
Report abuse