Davant les invasions del s. VIII, molts pobladors hispànics es refugiaren a les valls dels Pirineus i de la Serralada Cantàbrica.

Quan, a causa de l’excés de població, la vida en els indrets muntanyosos esmentats comença a fer-se difícil, aquests pobladors comencen a baixar cap el pla per ocupar terres de conreu i pastura que eren a mans dels musulmans.

Com a conseqüència d’aquest procés d’ocupació, van anar sorgint diferents regnes (Lleó, Castella, Navarra, Aragó) i un seguit de comtats: els comtats catalans.

La formació de la Catalunya Vella (s. VIII-IX)

Cap el 714 els exèrcits musulmans van arribar a l’Ebre i van creuar les terres catalanes. Després van travessar els Pirineus i van entrar a l’actual territori francès, ocupat aleshores pels francs, els quals van aconseguir aturar-los, el 732, prop d’on hi ha ara la ciutat de Poitiers.

Els sarraïns, doncs, al s. VIII, havien ocupat ja tota la península Ibèrica i una part del territori franc. Cap a finals de segle, els francs van decidir protegir-se dels musulmans. Per això van projectar una zona de frontera o marca al sud dels Pirineus. Amb aquesta intenció, van travessar la serralada pirinenca i van ocupar Girona (785) i Barcelona (801).

La marca hispànica

Des del s. IX els francs van establir la frontera en la línia formada pel riu Llobregat, el Cardener i les muntanyes del Montsec. El territori situat al nord d’aquesta línia és conegut amb el nom de Catalunya Vella, per diferenciar-lo del de la resta de la Catalunya actual (l’anomenada Catalunya Nova), que va continuar sota dominació sarraïna fins el s. XII.

El rei dels francs, Carlemany (768-814) va cedir els territoris conquerits a uns comte del país, és a dir, nobles descendents dels visigots, els quals com a contrapartida van prometre fidelitat al rei franc i esdevingueren vassalls seus.

Guifré el Pelós (878-897) i els seus successors

Al s. IX, el comte català Guifré va convertir-se en senyor de bona part dels comtats (Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Besalú). En el seu testament els va deixar en herència als seus fills, sense demanar autorització al rei dels francs. Els comtes que el van succeir van seguir el seu exemple.

Durant el s. X es van intensificar els atacs islàmics de Còrdova contra terres cristianes. El 985 un exèrcit musulmà a les ordres del poderós cabdill àrab al-Mansur va atacar la ciutat de Barcelona.

Davant d’aquest fet, el comte Borrell II va demanar ajut militar al rei franc, que era el seu senyor. Aquest, però, no hi va acudir.

A causa d’aquesta negativa, el lligam que s’havia establert entre els rei dels francs i els comtes catalans es va trencar. A partir d’aquell moment els comtes van prescindir de llur senyor feudal i no li van renovar mai més el vassallatge. Per això hom pot afirmar que al final del s. X, la Catalunya Vella esdevingué independent.

La Catalunya Nova i la Corona d’Aragó

El 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, l’única filla del rei d’Aragó. Anys després va conquerir definitivament els sud de Catalunya: el 1148 ocupà Tortosa i el 1149 Lleida.

Amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella, el regne d’Aragó i els comtats catalans es van unir i van formar l’anomenada Corona d’Aragó o Corona catalano-aragonesa.

Cada un dels territoris va mantenir llur independència, però ambdós van compartir l’autoritat del mateix comte-rei. Els futurs comtes de Barcelona passarien a tenir els títols de reis d’Aragó i comtes de Barcelona.

Procedència de la imatge: http://www.ksfhh.de/comenius/aufsatz.php?bid=19&l=m

5. La ciutat medieval: VES A LA PÀGINA >>>>