A Catalunya, l’expansió demogràfica i el creixement de les ciutats medievals van anar lligats a dos processos històrics simultanis i molt importants: la conquesta de territoris islàmics i l’augment de l’activitat comercial a la Mediterrania.

En temps de Pere II el casal de Barcelona va incorporar l’illa de Sicília. Més endavant, ja en temps de Jaume II es van incorporar a la Corona el territori d’Alacant i l’illa de Sardenya (1323).

Gairebé un segle més tard, el rei Alfons IV (1416-1458) va conquerir el regne de Nàpols que comprenia quasi la meitat de la península Itàlica.

Procedència de la imatge: http://miquelgregori.wikispaces.com/2nESO

L’expansió comercial

Les grans rutes del comerç marítim medieval europeu van ser les que s’establiren a la Mediterrània i a la mar del Nord. Les rutes terrestres més importants. D’altra banda, enllaçaven les ciutats mediterrànies amb les del nord d’Europa a través dels Alps.

Dins d’aquest panorama, a mesura que s’estenia el poder polític i territorial de la Corona, els mercaders catalans aconseguien ser els primers en el comerç, a la Mediterrània.

Aquesta expansió comercial va estimular la introducció d’algunes millores, com ara la utilització de la moneda, la modernització dels vaixells, la construcció de ports i llotges i la generalització dels contractes escrits. Catalunya tenia representants comercials (consolats) a gairebé totes les ciutats que voregen la Mediterrània.

8. El poder i les institucions: VES A LA PÀGINA >>>>