Embedded Files
Introducció
Etapes:
a) plenament revolucionària (juliol-set. 1936), el poder fou a mans de les organitzacions sindicals armades;
b) de lenta recuperació del poder per la Generalitat, amb l’ajut del PSUC, l’esdeveniment clau fou els Fets de Maig del 1937; i
c) eclipsi del poder de la Generalitat, amb el trasllat del govern central a Barcelona (Azaña-Negrín).
L’etapa revolucionària: la dualitat de poders
A partir de l’endemà de la fallida del cop d’estat, Catalunya va viure una situació revolucionària com no es donava a Espanya. Dissolt l’exèrcit i les principals forces d’ordre públic, el govern de la Generalitat va ser desbordat als carrers de Barcelona, als pobles I a les fabriques, pel poble armat.
Hi va haver una dualitat de poders:
a) la Generalitat, que pràcticament no governava; i
b) les organitzacions sindicals més radicals, en especial la CNT-FAI.
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Format per representants dels principals partits polítics i sindicats (3 de la CNT, 3 d’ERC, 3 de la UGT, 2 de la FAI, 1 del POUM, 1 del PSUC, 1 d’Acció Catalana Republicana i 1 de la Unió de Rabassaires).
Tasques del Comitè:
a) va organitzar les columnes militars que sortiren cap el front d’Aragó i la fallida expedició a Mallorca;
b) dirigí l’ocupació de les fabriques per part dels obrers; i
c) va permetre la persecució contra els militants dels partits de dreta (la Lliga), industrials i propietaris i membres de l’església.
Els partits polítics
a) la Lliga, pràcticament va desaparèixer. El seu principal líder, Francesc Cambó, des de l’exili s’adherí al cop d’estat i les joventuts del partit van lluitar al bàndol rebel; i
b) els partits de centre i d’esquerra van confirmar el seu suport a la República (Unió Democràtica de Catalunya, ERC, etc.).
El PSUC va adquirir cada vegada més força, enfrontat a la CNT-FAI, controlava la UGT i la Unió de Rabassaires, acceptava el catalanisme i proposava ajornar la revolució per tal de no perdre la col·laboració de la petita burgesia i dels pagesos autònoms.
La burgesia
Tant l’alta com la mitjana i petita, es van trobar amb el dilema: o mantenir la República i la Generalitat acceptant el perill de la revolució que podia desmantellar la seva situació economicosocial, o donar suport als franquistes, conscients que això representava la desaparició de la Generalitat i de l’autonomia.
Els nous governs de la Generalitat
Pel setembre del 1936 es va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, i la CNT, en contra de les seves idees anarquistes, va acceptar entrar a formar part del govern de la Generalitat, dirigit per Josep Tarradellas. N’hi va haver d’altres dirigits per aquest o pel president de la Generalitat Lluís Companys. Semblava que el país recobrava la normalitat.
La Generalitat es va veure obligada a reorganitzar el territori, l’economia, les forces militars, la cultura i l’ensenyament, acceptant els fets acomplerts (col·lectivitzacions, milícies, ordre públic) als quals va donar legalitat. Fent això va acaparar una sèrie de competències que no li reconeixia l’Estatut. Es va independitzar molt del govern central de València, que va protestar reiteradament.
L’organització de l’economia
Es va crear un Consell d’Economia de Catalunya (agost 1936) que a l’octubre va aprovar el Decret de Col·lectivitzacions.
Les col·lectivitzacions
Quan a l’endemà del fracàs del cop d’Estat, els obrers van tornar a la feina, es van trobar molt sovint que els propietaris o directors, espantats, havien fugit o s’havien amagat. Així, per mantenir la producció, els treballadors es van organitzar en un comitè de control i se’n van fer propietaris o usufructuaris, seguint els principis revolucionaris dels anarquistes de la CNT-FAI.
Actuació de la Generalitat
Va mantenir en línies generals una economia de mercat; la petita burgesia va conservar la propietat privada i no es van col·lectivitzar ni les empreses de capital estranger, ni la banca ni les caixes d’estalvi. Al camp tampoc no es va produir una col·lectivització com a Aragó. Si que molts arrendataris es van convertir en propietaris.
Per mantenir i finançar aquestes empreses la Generalitat va crear una Caixa de Crèdit Industrial i Comercial (nov. 1937) on es recollia el 50% dels beneficis de les empreses.
També es va crear, fora de les seves atribucions reconegudes per l’Estatut, una Comissió d’Indústries de Guerra que va dirigir una indústria de material de guerra amb grans empreses químiques i metal·lúrgiques (Cros, Elizalde, La Maquinista). Catalunya va fer un gran esforç per proveir d’armament l’Espanya republicana.
A grans trets es mantingué una certa organització de la indústria i del comerç, però la producció va baixar notablement. Si es considera 100 la producció el gener del 1936, al cap d’un any era tan sols 75, i a l’abril del 1938 amb prou feines era de 55.
Els Fets de Maig del 1937
Bàndols enfrontats
A Catalunya, des de l’inici del 1937 es va plantejar l’enfrontament entre les dues tendències que dividien el bàndol republicà:
a) els que volien accelerar el procés revolucionari perquè consideraven que els hi permetria guanyar la guerra (CNT-FAI, POUM); i
b) els que volien primer guanyar la guerra mitjançant un govern fort (ERC, PSUC, UGT) que donés, davant les democràcies occidentals (Gran Bretanya, França), la sensació de controlar l’ordre públic i l’economia.
Els Fets
La lluita va esclata el 3 de maig quan les forces de la Generalitat van intentar ocupar l’edifici de la Telefònica de Barcelona sota control d’un comitè anarquista. Fins el 8 es va donar una petita guerra civil dins del bàndol republicà, amb barricades i lluites al carrer entre la Generalitat i les milícies de la CNT-FAI i del POUM.
El govern central va enviar reforços de Guàrdies d’Assalt i part de la flota. Els líders anarquistes que formaven part del govern (Frederica Montseny, García Oliver) i que s’havien traslladat a Barcelona, van aconseguir aturar la lluita que va produir més de 300 morts i centenars de ferits.
Conseqüències
a) la CNT va perdre influència i abandonà el govern de la Generalitat;
b)el POUM va ser declarat il·legal i el seu líder, Andreu Nin., assassinat;
c)el PSUC esdevingué la força política predominant; i
d)el govern va aprofitar la seva intervenció militar per retallar poders a la Generalitat i recuperar competències d’ordre públic i de censura.
El nou govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys el formaven principalment polítics d’ERC i del PSUC.
El govern central de la República a Catalunya
El govern de Negrín es va traslladar a Barcelona al final de l’octubre del 1937. Va augmentar la tensió entre els dosgoverns, ja que el de la Generalitat va restar en un segon terme i el central va acaparar el control militar, judicial i àdhuc confiscà la indústria de guerra. Les protestes de Companys no van tenir cap ressò.
En aquest ambient, agreujat pels bombardeigs feixistes (219 aeris i 77 marítims), per la manca d’aliments i per les lleves de joves cap el front, la guerra arribà a Catalunya.
L’abril del 1938 les tropes de Franco arribaren al Segre (Lleida) i al Baix Ebre – Montsià (Tortosa, Amposta). El 5 del mateix mes, a Burgos, Franco derogava l’Estatut de Catalunya.
Era l’inici de la fi. Després de la batalla de l’Ebre (juliol-nov. 1938) la conquesta de Catalunya fou fàcil per les tropes franquistes. En la fugida general, el govern de la Generalitat es traslladà a França.
Page updated
Google Sites
Report abuse