Embedded Files
El protagonisme de la UE ha estat dels estats membres, que van perdent pes per passar-lo a les regions i els ciutadans. El Parlament europeu té cada cop més importància i les noves generacions d’europeus podran estudiar, treballar o divertir-se a qualsevol estat de la Unió. El programa d’intercanvi d’estudiants Erasmus, per exemple, ha tingut molt èxit.
Però també la nova Europa és l’Europa dels pobles, tinguin o no estat. Les nacions europees han reclamat més protagonisme i respecte envers la diversitat. Des de Lituània fins a Gal·les, han anat apareixent parlaments sobirans o autònoms. La sobirania, que rau en el ciutadà, cada cop està institucionalment més compartida i prop seu.
El poder de les regions a Europa se sustenta en quatre criteris:
La personalitat política i cultural. Depèn del grau d’autonomia i sobirania de les seves institucions: Parlament, govern, tribunals de justícia, dret consuetudinari, etc. El fet cultural té un suport importantíssim en la llengua i la història, com també en el folklore, la mitologia, l’urbanisme i l’habitatge, la gastronomia, etc.
La riquesa de la regió, en combinació amb el punt anterior, dóna una posició relativa dins el conjunt. Cal tenir en compte també el pes que pot tenir una gran àrea urbana com a integradora de la regió.
La polarització, és a dir, el lloc (jerarquia) que ocupa dins la xarxa urbana europea i la distància respecte d’altres metròpolis.
Estats membres de la Unió Europea
Page updated
Google Sites
Report abuse