2. Els ens locals

L’Estatut d’autonomia preveu que la Generalitat “estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques”, i especifica que gaudeixen de la condició política de catalans aquells que “tinguin veïnatge administratiu en qualsevol dels municipis de Catalunya”.

Aquests principis queden reflectits en la Llei municipal i de règim local de Catalunya, la qual estableix que “els municipis i les comarques són els ens locals en què s’organitza territorialment la Generalitat”. Els municipis són regits pels ajuntaments, entitats que “serveixen amb objectivitat els interessos públics que els són encomanats i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració, coordinació i participació, amb ple sotmetiment a la llei i al dret”.

Les competències dels ens locals territorials s’entenen referides als territoris respectius. El territori del municipi és constituït pel terme municipal, àmbit en el qual cada “ajuntament exerceix les seves competències”. Cada municipi té la seva denominació i la seva capitalitat. S’entén per capital del municipi el nucli de població on té la seu l’ajuntament. El municipi pot gaudir del títol de vila, si té més de cinc mil habitants, i del de ciutat, si supera els vint mil. Les corporacions locals es poden dotar també “d’un escut o d’un emblema distintiu”, com també d’una bandera municipal.

La població d’un municipi és formada pels seus residents, condició que s’adquireix en el moment d’efectuar la inscripció en el padró municipal. Aquest padró, que té caràcter de document públic i fefaent a l’efecte administratiu, és constituït per la relació de residents i de transeünts en el terme municipal.

3. L'organització municipal: VES A LA PÀGINA >>>>