4. Les revolucions liberals

Van haver-hi 3 grans onades:

1ª Revolucions de la dècada del 1820: van afectar Espanya₁ les seves colònies, Portugal₁ Itàlia Grècia i, de forma secundària, Rússia. Són revolucions urbanes i minoritàries, enfronten noblesa i clero amb l’alta i mitjana burgesia. Aquesta darrera reivindica la implantació d’un règim liberal i en alguns casos hi afegeix exigències nacionalistes. Es fan per mitjà organitzacions secretes i pronunciaments, estructurant-se a nivell europeu. Els resultats són la independència de l’Amèrica Llatina i de Grècia;

2ª Revolucions de la dècada del 1830: van afectar l’Europa occidental i central, sobretot França i Bèlgica . Continuen sent urbanes però ara més majoritàries a l’afegir-se el poble menut ciutadà i el proletariat. Les reivindicacions són liberals i àdhuc nacionalistes en el cas irlandès, polonès i belga. L’exili esdevé important i s’organitza com element d’oposició. Llurs causes són dues grans crisis, una industrial i altra agrícola. Els resultats són la implantació de règims liberals a França, Espanya, Portugal i Suïssa; la independència de Bèlgica; i l’aprovació dels drets dels catòlics a Gran Bretanya. En canvi, a Polònia, Itàlia i Alemanya fracassen; i

3ª Revolucions del 1848: afectaren tota Europa, llevat de Gran Bretanya i Holanda. Les més intenses van ser a França, Alemanya i a 1’ Imperi Austro-hongarès. Intervenen tots els grups socials. Apareixen organitzacions obreres i universitàries, la premsa moderna i diferents grups polítics com els liberals-conservadors (monàrquics constitucionals), liberals— demòcrates (republicans), socialistes (reformes socials) i nacionalistes. Les causes són 3 grans crisis: agrícola, industrial i financera. Com a conseqüència d’aquestes revolucions es generalitza a Europa el liberalisme conservador.

Conclusió: a la tardor del 1849 les revolucions del 48 ja havien estat dominades arreu. De llurs fites només restà l’abolició dels drets feudals i una certa liberalització política. El 1850 apareix el moviment obren i la burgesia, conscient del perill, esdevindrà definitivament conservadora.

(Procedència dels mapes: http://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com.es/ )

• • 5. El nacionalisme germànic i la unificació d’Alemanya: VES A LA PÀGINA >>>>