Embedded Files
Bona part de les ciutats medievals van independitzar-se dels senyors feudals i van passar a dependre directament de la monarquia. Els reis afavorien les ciutats amb privilegis, ja que una gran part del seu poder depenia dels impostos dels ciutadans.
Un d’aquest privilegi consistia a deixar que les ciutats s’autogovernessin amb institucions pròpies. Era també a les ciutats on es reunien institucions com ara les Corts. A Barcelona, a més, s’hi va establir la Generalitat.
El govern de la ciutat
El govern de la ciutat
Les ciutats que depenien de la monarquia eren governades per dos funcionaris:
el veguer, de qui depenien els afers judicials; i
el batlle, que tenia a càrrec seu els afers administratius i econòmics.
Durant el segle III Jaume I va establir que Barcelona fos governada també per cinc consellers. Aquest sistema de govern va ser un model per a les altres ciutats de Catalunya. El nombre de consellers –anomenats també paers o jurats en algunes ciutats- no era el mateix a tot arreu.
Jaume I també va ser el creador del Consell de Cent de Barcelona. Era una assemblea de cent persones nomenada per cinc consellers, juntament amb el veguer i el batlle, que tenia per finalitat aconsellar el bon govern de la ciutat. El Consell es renovava cada any, el dia de santa Llúcia (13 de desembre). Una de les seves funcions era també el nomenament d’una comissió de dotze persones que havia d’elegir els cinc consellers anuals.
Saló de Cent (http://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_de_Cent)
Saló de Cent (http://ca.wikipedia.org/wiki/Consell_de_Cent)
El govern de Catalunya
A Catalunya, el poder el posseïa el rei, que era el senyor de tots els nobles, tant laics com eclesiàstics. Per això, des de sempre, el comte de Barcelona, i més endavant rei d’Aragó, es reunia amb alguns representants de la noblesa per demanar consell.
Amb el creixement de les ciutats, a aquestes reunions –que es van anomenar Corts- hi van començar a assistir també representants dels burgesos. Les Corts, doncs, estaven integrades per tres estaments, anomenats braços:
braç militar, la noblesa;
braç eclesiàstic, l’Església; i
braç reial, els burgesos de les ciutats.
La primera reunió de les Corts Catalanes es va celebrar durant el regnat de Pere II
Les reunions, convocades sempre pel rei, començaven amb un discurs del monarca on demanava sovint l’aprovació dels impostos (proposició reial). Prosseguien amb l’exposició dels greuges dels braços (queixes sobre abusos de poder de funcionaris reials o sobre altres aspectes). Després es procedia a la discussió per braços, i finalment, s’arribava a acords: a canvi dels impostos s’obtenien del rei lleis favorables per a la ciutadania.
La Generalitat
La Generalitat
A partir del s. XIV, a fi d’assegurar la recaptació dels impostos i el compliment dels acords, les Corts elegien un grup permanent de diputats (quatre per cada estament). Aquest grup es va dir Diputació del General de Catalunya o de la Generalitat. La paraula general no és, en aquest ca un càrrec militar: vol dir “tot el conjunt”.
Aquest grup de 12 diputats es va constituir per primer cop l’any 1359. El primer president de la Generalitat va ser Berenguer de Cruïlles. Amb el temps la Generalitat va agafar més poder polític i va arribar a constituir la institució de govern de Catalunya.
A diferència del Parlament de Catalunya i de la Generalitat actuals, aquestes institucions medievals no eren democràtiques, ja que només representaven un grup molt petit de persones. La pagesia –la immensa majoria de la població- no hi tenia cap representant.
Page updated
Google Sites
Report abuse