Al segle IX, després de la caiguda de l’Imperi romà (476), de les diverses onades invasores dels pobles germànics (s. V – VIII), i de l’expansió de l’islam, la situació al voltant de la Mediterrània era la següent:

1. L’Imperi bizantí havia quedat reduït a la zona oriental;

2. Tot el nord d’Àfrica i la península Ibèrica es trobaven sota control musulmà;

3. L’oest d’Europa havia estat ocupat per diversos pobles germànics, entre els quals destacaven els francs, que havien fundat un imperi amb Carlemany, que no obstant desaparegué a la mort d’aquest (814); i

4. Al centre d’Europa hi vivien els pobles eslaus que creaven diversos regnes.

La decadència europea

Des de la caiguda de l’Imperi romà, l’Europa occidental havia entrat en una etapa de decadència. La nova situació contrastava força amb l’esplendor dels imperis islàmic i bizantí. Aquesta etapa de retrocés, però, va començar a canviar pels volts de l’any 1000.

Divisió de l’Edat Mitjana

L’Alta Edat Mitjana comprèn des dels s. V fins a mitjan s. XIII; la seva denominació procedeix de la paraula alemanya alt, que vol dir “vell”.

El període que va del s. XI al XIII es va caracteritzar per un cert progrés: l’Europa occidental experimentà tres tipus d’expansió:

• una demogràfica (augment de població);

• una econòmica (augment de terres conreades i de la productivitat); i

• una cultural (floriment de l’arquitectura romànica i gòtica).

Demografia a l’Alta Edat Mitjana

Les invasions i la progressiva decadència de l’Europa occidental va comportar:

• Una disminució de naixements; i

• Un augment de la mortalitat.

Es calcula que la mitjana anual de naixements era d’unes 40 persones per cada 1000 habitants. Però, la mitjana de morts també era de 40 a més per 1000, cada any. Per aquesta raó, la població no podia augmentar. La majoria de les persones que superaven els primers anys de vida no solien viure més de 40 o 45 anys.

Causes de la mortalitat

• Epidèmies de malalties infeccioses (pesta, malària, tuberculosi...);

• Períodes de fam; i

• Guerres i altres violències.

La mortalitat afectava sobretot les dones que emmalaltien sovint, com a conseqüència dels parts o de la duresa del treball en el camp. Per això hi havia més homes que dones. Molts es quedaven solters i era freqüent es fessin monjos.

Canvi de tendència

Cap a l’any 1000 aquesta situació va començar a canviar i es produí un augment progressiu de la població, tant a les ciutats com al camp.

Els motius d’aquesta expansió foren:

1. les invasions s’havien acabat i per tant, disminuí força el factor d’inseguretat, tot i que alguns pobles del nord d’Europa, com ara els víkings i els normands, continuaven assolant les terres més septentrionals del continent;

2. es van estendre els conreus a costa de la tala de boscos, cosa que va fer que la producció augmentés considerablement;

3. es van introduir millores tècniques en l’agricultura, com ara el molí d’aigua, l’arada i altres estris de ferro, la rotació de conreus, etc.; i

4. es van recuperar, lentament, el comerç i l’artesania a les ciutats, les quals van començar a créixer amb barris construïts fora de les muralles.

EUROPA EL 998

Procedència de la imatge: http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Western_civilization

2. Grups socials: VES A LA PÀGINA >>>>