Demografia: el pes de Catalunya dins la península Ibèrica

En els s. XVI i XVII, tant pel que fa a l’economia com als transports resultava molt més important, més que potser no pas ara, el nombre de persones. El desenvolupament tècnic no s’havia modificat gaire des de les èpoques més antigues i gairebé tota la producció es devia a la força individual. En definitiva: qui tenia més població produïa més i tenia més soldats per imposar la seva voluntat. Aquesta és una de les raons de l’hegemonia de Castella respecte de Catalunya.

A més, Catalunya sortia debilitada dels dos segles anteriors: les pestes i les guerres civils havien l’afectat molt. A tot plegat cal afegir-hi que el comerç exterior –base en aquesta època del desenvolupament econòmic de les ciutats- se centrava a l’Atlàntic i no pas a la Mediterrània, com havia passat a l’Edat Mitjana. El port de Sevilla, que tenia el monopoli del comerç amb Amèrica, va experimentar un gran desenvolupament, mentre que Barcelona es va mantenir en un estat d’atonia estable o a la baixa.

Europa: els escenaris

El continent, en iniciar-se l’Edat Moderna, havia començat a consolidar i a afermar alguns dels estats i de les nacions que han arribat fins avui.

En el vessant atlàntic cal destacar els dominis de la monarquia hispànica, que englobava diversos regnes a més d’exercir la sobirania sobre l’illa de Sardenya, Nàpols, el Milanesat, el Franc Comtat i els Països Baixos.

En la Mediterrània cal tenir presents els diversos estats de la península Itàlica, entre els quals destacava la República de Venècia i els Estats de l’Església. A l’extrem oriental es dreçava l’imperi turc, que amenaçà al llar de tot el s. XVI el centre d’Europa.

Europa: economia i societat

Durant l’Edat Moderna l’esperança de vida era molt curta: 33 anys. La majoria de les persones estaven mal alimentades. Qualsevol augment de població no anava seguit automàticament d’un augment de la producció agrària, amb la qual cosa, per manca d’aliments, la debilitat física augmentava. Qualsevol epidèmia delmava la població. Naixien molts infants cada any, uns 40 per cada 1000 de mitjana. Però, també en morien molts abans de complir l’any de vida o abans de fer els canvis de la pubertat.

La medicina de l’època no tenia resposta a les malalties: es reduïa a purgar, fer sagnies o curar amb cauteritzacions algunes ferides. La producció farmacèutica era pràcticament inexistent i els remeis que es donaven eren més producte de la superstició que d’altra cosa.

A l’Edat Moderna, a més, especialment durant el s. XVII i a la zona d’Alemanya, hi va haver moltes guerres. Els soldats eren mercenaris i s’allotjaven a les cases que trobaven perquè no hi havia casernes. Sovint hi cometien molts abusos, talment que les dones i els homes de l’època tenien molta por, tant si eren soldats del mateix monarca com si eren enemics. La guerra exhauria les existències i les reserves dels pagesos i de les ciutats i augmentava la fam i la debilitat general. Les sequeres, les gelades i les malvestats sobre les collites provocaven també dilatats períodes de fam en els quals el blat, escàs, i d’altres cereals s’apujaven molt de preu i no estaven a l’abast de la majoria de les persones. En aquestes fases la mortaldat superava molt la taxa del 40 o/oo. Aleshores el nombre de vius baixava perquè moria més gent que no pas naixia.

L’economia

La immensa majoria dels habitants europeus dels s. XVI i XVII vivien de les feines del camp. Les eines –l’arada, l’aixada, etc.- i la tècnica de conreu havien evolucionat molt poc de l’època medieval ençà, i els rendiment obtinguts, en conseqüència, eren mediocres, sobretot si es té en compte la gran quantitat de persones que s’hi dedicaven.

La majoria dels pagesos no eren pas lliures ja que els pobles i les terres del voltant tenien amo: el senyor o noble. Aquest, a més de propietari, sovint tenia també tenia competències com a jutge, cosa que, lògicament, desemparava els pagesos si havien de pledejar contra ell.

Els pagesos, entre altres serveis, havien de pagar la quarta part del que guanyaven al senyor. A més, també havien de pagar, amb el fruit del seu esforç, el delme al rector de la parròquia i els impostos reials. Entre els pagesos n’hi havia de més benestants –més aviat pocs- i d’altres de molt pobres. La majoria no tenien terres i s’havien de llogar com a treballadors ocasionals als altres pagesos. Eren els qui resistien pitjor les crisis de males collites.

Hi havia nobles que vivien al camp, però la majoria residien a les ciutats.

Les ciutats

Les ciutats durant l’Edat Moderna no van canviar pas gaire respecte l’època medieval. La seva fesomia, en general, es va transformar només en el disseny de les muralles i, en alguns casos, en al construcció d’una plaça central.

Les guerres que van assolar Europa al llarg del s. XVII van modernitzar la tècnica militar de l’artilleria, cosa que va deixar les muralles medievals molt més vulnerables. D’aquí la nova tècnica dels baluards. La forma que pren la ciutat, doncs, testimonia la presència de conflictes violents.

Les ciutats eren, abans que res, un mercat on la pagesia anava a vendre els seus productes i on obtenia, al seu torn, eines, bótes, vestits i d’altres objectes de consum que eren manufacturats pels artesans. A les ciutats que tenien port o bones comunicacions fluvials, el comerç internacional, especialment amb Amèrica, hi tenia una presència especial.

A la ciutat hi vivia, a més dels artesans i els mercaders i persones d’altres professions terciàries (jutges, advocats, metges, notaris, etc.), la majoria dels nobles, fet que motivava l’existència d’un nombrós servei domèstic (lacais, dames de companyia, minyones, cuiners, majordoms...).

La crisi del segle XVII

Es va caracteritzar precisament per la inflació. Aquesta va ser deguda, fonamentalment, a l’augment de la població del s. XVI, que no es va correspondre amb un augment de la producció i especialment, a l’arribada de grans quantitats d’or i de plata procedents d’Amèrica, en especial al darrer terç del s. XVI.

La crisi del s. XVII no solament va ser econòmica sinó que va abastar tots els terrenys humans. Per això es parla d’una crisi social.

5. Política: VES A LA PÀGINA >>>>