La reivindicació de Mazzini d’una Itàlia lliure del domini estranger, unificada i liberal va ser recollida per Camillo Cavour, primer ministre del regne de Sardenya-Piemont a partir del 1852, liberal, monàrquic i conservador.
Sardenya-Piemont es consolidava com a regne constitucional i com a país industrialitzat. Des de 1848, aspirava també a ser centre d’una Itàlia unificada, però era un regne massa petit en una Europa dominada per unes quants grans potències. L’habilitat diplomàtica de Cavour, que va maniobrar entre França i Àustria i va saber aprofitar la lluita dels republicans italians liderats per Garibaldi, va aconseguir que, amb l’excepció del Vaticà, tots els territoris italians s’anessin incorporant a una Itàlia unificada sota la corona dels Savoia, que va completar el seu mapa el 1870.